Producció Defectuosa

A les quatre de la matinada sentia a la veïna plorar.

M'he acabat de desvetllar amb els roncs del seu marit, que travessen qualsevol mur de contenció i, per empatia envers la seva dona, m'ha sobrevingut un plor rítmic i intens.

Quan la foscor m'engoleix, qualsevol especulació és fàcilment desmesurada i dins d'aquesta solitud imposada, no hi trobo cap remei. La màquina terrorífica de la creativitat obscura s'ha posat en marxa i no es pot aturar manualment. És un ens totalment independent a la meva voluntat.

L'aparell comença a fabricar imatges del centre d'operacions diari. Un temple romà on el podium és un patriarcat obstinat i ranci, i les columnes són considerades coberta en funcions. Segueix la pel·lícula amb el símbol que suposa aquest terç de jorn, d'irremeiable avorriment. La gratuïtat en la comparativa, en l'obsequi del temps i per tant de la vida a tercers, que no coneixen ni volen saber calmar inquietuds ni aprofitar capacitats. Aquí el mecanisme s'encalla i els sanglots esdevenen intensos. No hi ha possible sortida. Ni geogràfica, ni familiar ni per edat biològica. Apareix una imatge relativitzant, que mostra la irracionalitat del pensament perquè, de fet, és el que els convé fer-me creure, fer-nos creure, perquè cap xai faci trontollar el ramat, aquest pilar que suporta l'estructura social.

El documental canvia de temàtica i el dispositiu escup tot d'imatges, de manera desendreçada i sense sentit però força repetitives exhibint les minutes de la monotonia diària sense temps per proclamar aquesta vida és meva i la vull viure jo amb els meus.