Els temps que corren ( II )

                        Ho sabia que no podria dormir. Ja ha passat força estona des que hem parlat amb en Mateu i ell ja ronca com un desesperat, cosa que afegeix malestar i empitjora el insomni que jo pugui patir avui. És de calaix que estic alterada per tot el que ens espera demà. I trobo bastant normal el fet d'estar-ho. Ni sóc de pedra ni serà un dia fàcil.          

 

                        Penso que en Mateu té una barra que no se l'acaba. Ell descarrega fins a quedar-se ben relaxat. I un cop descarregat, dorm com la bella, i de fet, sóc jo la que em quedo amb totes dues motxilles plenes de neures. La meva, amb la que ja prou feines tinc i de retruc, la d'ell.

                         En Mateu em diu que tot m'ho faig jo soleta. Que són qüestions psicològiques, d'auto suggestió. Com si jo gaudís amb delit donar voltes a les coses i que aquestes em donin voltes a mi sense aturador. I de pas, quedar-me la nit en blanc. Em diu que pensi en un full en blanc o amb quelcom ben avorrit i ja veuré que ràpid que m'adormo. Ja li he dit massa cops que si penso en un full en blanc, em fixaré si realment és blanc, de quin tamany estem parlant, de quin gruix, de quin pes, si és rugós o fi, o fins hi tot si és semblant al paper de xarol.

                          Ell només recolzar el cap al coixí, ja es queda dormit a l'instant. Inclús, hi ha hagut dies que ha començat a roncar mentre, panxa baix,  resolia sudokus. O bé, panxa amunt, just ajaçat i jo començar a parlar-li. Una gran i bona injecció d'optimisme i autoestima, el fet de que algú s'adormi mentre un parla. No té ni idea de la sort que té.

                          Fa poc que he tornat de la cuina. M'he pres un parell de til·les a veure si la cosa es calma, tot i  que tinc més que observat que ni til·les ni valerianes m'ajuden a dormir. Inclús diria que, la valeriana altera més. Sobretot l'arrel natural, que després d'unes quantes infusions, afecta al tracte intestinal. I millor que no parlem de flors de Bach en gotes. Al segon que me les donaven, ja m'havia assabentat que portaven Brandy. I a mi l'alcohol encara m'inquieta més. Només em faltaria anar torrada i al dia següent no poder amb el mal de cap de la ressaca!.              

                           Em sento ben cansada. Vaig a baixar la persiana del menjador i em posaré a dormir al sofà, amb els taps inclosos. No vull que em llevin ni els veïns, ni els gossos, ni els roncs, ni la possible mosca que estigui fent la ronda.