Vas madurar aprenent la indefensió.
A
l'escola et passaves hores raonant als companys, sobre la poca, per no dir
gens, idoneïtat de les agressions físiques i verbals que paties per part
d'ells. Elles, en particular, tenien més tendència a la fúria oral i tu no
sabies tornar pilotes ni clavar les puntades de peu com a moneda de canvi de
les que rebies.
Et
van prendre i trencar, totes les postals de Nadal, que a casa havíeu rebut dels
familiars més estimats i que, curosament, havies
guardat en una bossa de roba i vetes, com la del berenar, per mirar-les i
remirar-les a l'hora del pati. Et van enganxar els dits a la porta del lavabo,
et van queixalar la galta i et van arrancar el xiclet que mastegaves a poc a
poc més d'un cop.
Ja
de ben gran, va arribar el moment en el que et vas trencar, i de les cendres
solitàries, vas ressorgir tu mateixa, amb la ràbia suficient com per obrir els
ulls i decidir aprendre a defensar-te, tot i que la manera que a cops ho fessis,
no fos la que consideressis la més correcta política O socialment. Et vas
adonar que les peces del joc s'anomenaven supervivents, i el tauler,
supervivència. Aquest no era un món farcit d'àngels amb oratòria impol·luta que
no havien trencat mai un plat.
A
partir d'aleshores, cada cop que rebies una agressió, no iniciaves cap sermó ni
t'enfonsaves. L' aprofitaves per aprendre'n i revertir-ho. Fins hi tot, malgrat
el cor se t'entristia en el moment més àlgid de la lluita, podies arribar a
gaudir de l'anàlisi de la situació i del perfeccionament de la tècnica.
Més
d'un cop has sentit dir allò de "no passa res, això és Internet"
volent dir que un pot dir el que vulgui i engegar a qui vulgui, que aquí hi ha
profilaxis total. Però tu segueixes trist, perquè en el fons saps que, tot i
que les peces es diuen supervivents i el tauler supervivència, el joc per anar
bé, no hauria de ser així.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada