El búnquer

                         A qui li pot interessar saber d'algú enclaustrat en un búnquer?.

                        Tancat potser de manera involuntària, però no ens enganyem: induït per una sèrie de circumstàncies que ara mateix, no entrarem ni a llistar ni a  valorar.

                        Aquí dins no hi conviuen ni el xiuxiueig de l'aire fresc de l'exterior, ni la calidesa dels raigs d'un sol naixent, ni tampoc la fragància de la vida vegetal. Tot és plàstic, acer i poca cosa de cartró. Les parets despullades d'un color ocre, unes lleixes d'acer que aguanten arxivadors i que tot plegat conjunta amb dues taules grises on hi descansen els objectes més indispensables: safates de plàstic, carpetes de cartró i ampolles també de plàstic amb aigua.

                        Tot fet de la mateixa substància que l'individu que m'acompanya: inexpressiu, opac i silenciós. De tant en tant, alguna ganyota, per deixar anar alguna idea indesxifrable i enrevessada, que ni ell mateix comprèn, i que considera sorgida d'una ment privilegiada, digne de deïtat,  tot i que un cop descabdellada, en resulta d'allò més comuna i terrenal.

                        Ara parla per telèfon, un dels artilugis que utilitzem junt amb aquestes màquines d'escriptura amb pantalla d'última generació tecnològica per la comunicació amb l'exterior. No s'entenen amb el que hi ha a l'altra banda de l'auricular. A les seves pensades esotèriques, s'hi  afegeix la ineptitud per a defensar-se en d'altres llengües que no són la pròpia. La inadequació és compensada per riures poca soltes que, amb tota probabilitat, mortifiquen a l' interlocutor qui carregat de paciència, torna a formular les seves sol·licituds tants cops com riallades sent.

                        Mentre dura la conversa, l'individu passeja amunt i avall sense atur. "Vaig més suelto"-diu-. Deuen ser els nervis. I dels mateixos nervis li agafen ardentors a les parts més íntimes. Tant a les frontals com les posteriors. I grata durant força estona sense cap tipus de pudor, total i absolutament aliè a la quantitat de consciències que dansin al seu voltant.

                        Giro el cap envers l'altra banda amb agressivitat, regiro i arrugo els ulls mentre ofego un parell d'arcades seguides. Ho veu, però continua allunyat de la situació.

                        El dia que s'ensumi els dits, del que se'n derivi, potser serà l'únic interès per continuar explicant les històries des d'un búnquer.