L'Ú d'Octubre. Crònica d'aquell dia ara fa l'any.

"No sabem ni podem opinar gaire sobre si la independència a Catalunya és una bona cosa o no. Però si això significa escapar d'aquesta mena d'estat violent, aleshores allibereu Catalunya. Pensàvem que Franco havia mort el 1975." - Uns amics d'Anglaterra, després de veure totes les fotografies a la premsa.

          El nostre municipi no té policia local assignada. No arribem als 2.000 habitants. Ja s'han endut les urnes i la gent està posant partes per haver estat agredides. Alguns estan força emprenyats i d'altres ploren desconsoladament. Es respira seny. Tota l'estona s'ha estat cantant. Sis persones són les úniques que ha pogut exercir el dret de vot.

          Han caigut cops de porra i hi ha hagut acarnissament. Som gent de pau, deien a l'uníson palplantats al lloc. Els grisos rebentaren portes i carregaren sense miraments en contra del poble pacífic, amb ulls injectats d'odi i mal. Coces, cops de porra, bales i boles de goma disparades.

          Aquí ha rebut tothom, mossos i bombers inclosos. Jo no perdonaré mai que maltractin i fereixin a unes persones que es manifesten pacíficament i que exerceixen un dret de manera endreçada, organitzada i educada. La meva filla (8), veient les accions policials, comenta que semblen atemptats. Una criatura sempre dirà la veritat. Se'm trenca el cor.

          Hem de canviar de municipi. Nervis i por després d'haver vist l'acarnissament al poble del costat. M'he sentit com Anna Frank. Havent d'amagar el nostre dret, la nostra veu i al final la nostra persona en un acte totalment cívic.

          Mentre esperàvem a la cua, hi ha hagut un avís d'arribada de la civil. Terroritzats. La menuda s'ha posat a plorar. Gràcies a Déu, amb tanta pineda, han passat de llarg.

          Aquí tenim clavells i xocolata desfeta. N'hem donat uns quants i tasses de xocolata als mossos. Per fi, ja hem votat. I ens hem posat a plorar. Jo de nervis. La menuda d'alegria i felicitat per veure que els pares havien pogut votar. M'han demanat de no immortalitzar la imatge. Després de totes les mogudes, aquest ja era el pla J. He continuat amb la xocolata i he pensat que m'acabaria fent prou mal.

          Des de casa segueixo el 324. Estic sense ungles i fa estona que rosego pipes. S'ha d'estar realment alienat per declarar a la televisió que utilitzem els nens com a escuts i ser conscient de què s'està dient. Això és de malalt mental. A part de poca intel·ligència i coneixement del funcionament dels éssers vius. Per tal de malmetre un poble, només cal anar cap a les criatures i els avis. Qui és l'interessat en malmetre'l? A qui van picar primer? Només cal veure les lleones quan surten de caça: són els objectius més fàcils. En el cas de les forces, és un acte ben covard.

          Aiguaviva (Gironès), cops de porra i inclús es parla de gasos lacrimògens. Sis cops ja ha sortit la SSS a la televisió.

          M'agradaria saber qui se n'ocuparà financerament, de totes les destrosses efectuades a les escoles electorals en mans dels violents. Ells les destrossen. De petita em van ensenyar, primer, que no es pega a les persones. Que qualsevol malentès que tingués amb algú, que ho arreglés amb la parla. I si feia mal a algú, que demanés perdó i que intentés ajudar amb allò que pogués. Segon, que les coses dels altres ni es malmeten ni es trenquen. Si malmetia o bé trencava quelcom l'havia d'arreglar o bé comprar-ho de nou i donar-ho.

          Aquest ha estat el meu adoctrinament, i penso que és l'ensenyament que tots nosaltres hem rebut. Avui ens han demostrat què han après ells i quina és la seva doctrina.

          Fonollosa, 200 habitants. 60-70 avalots esbotzant portes, inclús la de l'església, d'on arrossegaven gent pels cabells vers l'exterior. Una dona gran hospitalitzada, 2 nois ferits sota vigilància una embarassada i el mal psicològic a tota la canalla. Allò de "m'acullo al que és sagrat" no sempre interessa acceptar-ho.

          Turull demana la dimissió de Millo. El 2014 es van prohibir les boles i bales de goma al nostre territori.