Quan PAS, VINCLES ESTRETS i DESVINCULACIONS s’entrellacen

Un Pas

“Vols quedar un dia i fem un cafè amb silencis? O potser un te amb paraules curoses o no quedem. He pensat però que es una gran sort que hi hagi algú altre que senti semblant, ha estat com arribar a una casa acollidora,. No puc oferir-te solucions, ni consells. No soc d’aquestes persones, però podem compartir un te o un cafè i et puc donar una abraçada i dir-te que et mereixes el millor.”

“Compassió i solidaritat” Oriol Mitjà

La vida

“Molta conya i crítica dels sopars d’empresa, però la majoria hi va. També s’ha de dir que per molts és l’únic dia que surten i es descontrolen sense la parella, com en els congressos, que és un no parar, així que es pot entendre. “

.

Poder vincular-se de manera estreta amb els nostres progenitors des del primer dia és força important, no només per les necessitats bàsiques, com la nutrició i l’escalfor sino també, per cobrir la necessitat afectiva. La manca d’aquesta incideix directament en la nostra salut.

Resulta paradoxal el fet de que només aconseguirem arribar a l’autonomia, si experimentem la dependència completa durant la infantessa. Si durant aquesta hi ha sempre algú a qui pots confiar la protecció, l’individu desenvoluparà un sentiment de confiança envers el món i la resta d’éssers humans, de manera que durant la vida adulta el permetrà ser independent. Lamentablement, aquesta figura no sempre hi és.

Pot passar, que els progenitors es sentin tan ansiosos en la seva condició, que bolquin sobre el fill totes les inseguretats que els turmenten. És aleshores quan el protegeixen més com si el món fos una amenaça constant.

En aquests casos es creix amb una sensació de buit afectiu. Hi ha una angoixa excessiva cada cop que hi ha una situació a afrontar en soledat i s’ha de fer ús de la llibertat per prendre decisions.

Aquesta és la única raó per la qual hi ha una demanda de lliurament incondicional i una forta frustració davant de qualsevol senyal d’indiferència o desvinculació. Es viu amb la por i ansietat constant de perdre les persones.

Hi ha varies solucions a prendre: una és la de trobar aquella persona incapaç d’abandonar, una altra la d’evitar crear vincles de dependència amb la resta de persones, de manera que mai més hi hagi el sentiment d’abandó, i la darrera és esdevenir desconfiats, recelosos i excessivament exigents. El dictador frustrat, perquè no podrà tenir el control sobre la resta, demanarà a les persones molt més del que poden donar i renegarà eternament de les seves mancances i limitacions. Un patiment constant.

Segons les darreres dades, entre un 15-20% de la població humana i més d’aproximadament 100 espècies diferents presenten una major activitat en el processament sensorial.

Aquest tipus de persones, anomenades PAS o Altament Sensibles son més perceptives i demostren una major profunditat alhora d’elaborar els pensaments. Acostumen a ser creatius i es fixen en els detalls més petits que de ben segur passen desapercebuts a d’altres persones amb un nivell de sensibilitat menor.

A més, la cafeïna, el te i sobretot els sorolls els afecten més. Les escenes de violència els poden trasbalsar. Acostumen a ser molt amistosos però alhora necessiten un cert aïllament per tal de desconnectar de l’excés d’estímuls que rep el cervell. La seva gran empatia els permet tenir la capacitat d’ajudar als demés.

De fet, no existeix cap prova diagnòstica perquè no es considera cap malaltia ni patologia. De nou, només es tracta d’un test molt senzill creat per la psicòloga Elaine Aron que permet tenir una idea aproximada tot depenent de les respostes.

Tanmateix, ser sensible no significa ni ser millor persona ni és un signe de debilitat, però hi ha una forta tendència al patiment, a intentar defendre’s de tot, a estar alerta, per l’elevada activitat en el processament sensorial. Aquest fet pot conduir a l’aïllament i a la incomprensió. Normalment s’associa a l’autoexigència i al perfeccionisme.

Si l’alta sensibilitat no es gestiona de manera correcta durant les diverses primeres etapes de la vida, durant l’adultesa es pot associar a la depressió i a l’ansietat.

Un PAS desvinculat, quan arriba a intimar massa amb algú, se sent asfixiat, incòmode i tenen la sensació de que els manca espai o independència personal. El seu subconscient se sent vulnerable i té por. Els costa molt expressar els sentiments i s’atabalen amb el contacte constant. Es convencen que el fet d’intimar massa els traurà la llibertat tot i que en realitat no hi ha cosa que desitgin més.

Un PAS amb vincle estret ansiós es lliurarà tant a les relacions humanes fins al punt d’oblidar-se d’ell mateix. Necessiten un tracte íntim i continuat. Aporten molta estima i no saben gestionar les pèrdues o ruptures.

Sentiran una soledat immensa i ben intensa. Com si fessin nosa i alhora els fes nosa tot plegat. Son expressius alhora de mostrar les emocions positives I negatives. Els turmentaran frases com “no t’entenc” o “no tinc temps per tu” perquè ells mateixos serien incapaços d’utilitzar-les.

.