La meva foto
Rosa Roger
Soc Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques, en Comerç Internacional i estudiant de la UOC de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades. La ferma experiència i el know-how en l'àmbit del Comerç Internacional i el coneixement de diverses llengües, em permet desenvolupar un ampli ventall de tasques de manera eficient i gaudir d'un perfil força adequat per a multinacionals. Participo de manera activa com a Community Manager i agitadora de divulgació cultural amb passió i fort compromís envers la ciència i les lletres.

Mona


                        El primer cop que vaig anar a Fundació MONA, fa uns deu anys, ja havia estat remenant els papers per apadrinar un dels ximpanzés que hi vivia. Però no em vaig acabar de decidir. I encara no sé ben bé la raó per la qual no ho vaig fer en aquell moment, perquè res m'ho impedia.


                        El meu interès envers els grans simis, va despertar-se ara farà vora vint anys. M'empassava vídeos sencers de youtube sobre les diverses conferències de Jane Godall parlant dels ximpanzés. També havia seguit força documentals sobre aquests i de la resta de grans primats com els bonobos, els goril·les i els orangutans, tant els penjats a Internet com els emesos per qualsevol canal de la televisió. Recordo gravar-los en Beta i VHS per passar-me'ls força vegades més posteriorment.


                        Val a dir que, els cops que havia anat al zoo, romania més estona a les instal·lacions dels goril·les -en "Floquet de Neu" que en pau descansi -que a les de la resta de grans simis i inclús d'altres espècies. De fet, els goril·les són els meus predilectes. M'atrau el coneixement de la seva fisiologia i m'apassiona la seva organització, les seves conductes dins del grup social i el seu caràcter clarament perfilat. Tot i que mai m'han acabat de convèncer aquests tipus d'emplaçaments pels animals, entenia que era l'única manera que podia observar-los "in situ".


                        Durant aquest període de temps més intens en l'adquisició de nocions sobre els grans primats, un company de la facultat, que era capaç d'estudiar una bona pila de graus alhora, havia acabat d'estudiar etologia i les pràctiques les va realitzar al mateix Zoo de Barcelona. Durant aquestes, va fer tota una tesi al·lucinant sobre els grans simis i atès que es va adonar que aquest tema em captivava, em va deixar el seu treball durant uns dies per tal que el pogués llegir-lo i gaudir-ne.


                        Quan em va lliurar l'original em vaig emocionar. Vaig veure que hi confiava plenament i que sabia que era molt curosa amb tot allò que em deixen i amb les coses en general. Tots els fulls eren escrits a mà, i tots els dibuixos d'estudi dels grans primats eren directament fets a tinta. Una absoluta joia el que vaig tenir entre mans.


                        Aquest cop que he tornat a Santuari MONA ho he fet: he apadrinat a l'Àfrica, una ximpanzé força eixerida. Hi ha hagut dos motius molt potents i definitius que m'han empès a fer-ho. Un d'ells ha estat el record de quan tot dinant amb un conegut Doctor en Biologia i científic, em va preguntar "I tu, què més fas de ciència i per la ciència?". I aquí em vaig quedar en blanc. Li havia explicat que m'hagués agradat dedicar-me a la ciència, en concret a la branca mèdica, i com que no havia pogut ser, durant el temps lliure, gaudia de la lectura de divulgació científica. Però vaig veure que tot plegat havia sonat una mica pobre.


                        Tot i que el fet d'apadrinar un ximpanzé, no sembla un acte del tot científic, sinó més aviat quelcom semblant a un acte d'ajut social o animalístic, penso que facilitar una bona qualitat de vida als anys que els resten als primats que han estat maltractats en captiveri i que no podrien sobreviure en llibertat, ajudar-los a fer que puguin adaptar-se a unes condicions les més semblants possibles al seu hàbitat natural, a reinserir-se socialment i alhora que primatòlegs i etòlegs puguin exercir i estudiants puguin practicar, ja és fer quelcom per la ciència.


                        El segon motiu ha estat que hem apadrinat a l'Àfrica amb la meva filla. A banda del fet que mostrava força il·lusió al respecte, aquest acte ha provocat que ara estigui molt més interessada pels ximpanzés, pels grans primats i en general pel món animal. Ha començat a ampliar els seus coneixements mitjançant la lectura sovintejada d'aquestes temàtiques i la visualització de vídeos al youtube de manera independent. Paral·lelament va desenvolupant la seva capacitat observadora i augmentant el seu respecte i estima envers els animals.


                        Ha valgut la pena esperar.



L'Àfrica al Santuari Mona

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars