Un blog de neurociència i antropologia - José Miguel Martínez Gázquez (Neuropsicòleg)

Donant uns quants tombs pel twitter, em vaig aturar davant un tuit on vaig veure publicat un article amb la capçalera "Psicopatía entre el mal y la vergüenza".

Aquest article que versa sobre psiquiatria i psicologia evolucionista prové de www.dergolem.blog. Un blog de neurociència i antropologia. En José Miguel Martínez Gázquez, l'autor d'aquest blog, és neuropsicòleg i no només fa que el que escriu resulti interessant sinó que els comentaris que sorgeixen dels fils participatius sobre els seus texts són força reveladors.

En el fil participatiu es reflexiona sobre el psicòpata integrat o el subjecte no-empàtic dins la línia evolutiva de la nostra raça i hi fa constar d'altres variables.

En un primer punt, es defensa un possible avantatge evolutiu del psicòpata integrat, tenint en compte, sens dubte, els avantatges que proporciona l'empatia i la dominància, en la recerca d'un equilibri conjunt respecte la psicopatia integrada. S'argumenta que ambdós perfils s'alternen com a força dominant en diversos moments evolutius. Al llarg del temps ens trobem en situacions generals on l'empatia és favorable per a la nostra raça en termes evolucionistes i en d'altres que ho és el psicòpata o dominador.

Més endavant, es formalitzen d'altres opinions que s'inclinen més vers una variable territorial respecte el predomini d'un o l'altre (les variants psicopàtica i empàtica) que podrien haver donat forma a un tipus de cultura o bé d'una altra.

També es fa l'observació que l'alternança o bé el domini de l'empatia o la no- empatia (lideratge), es pot relacionar també amb l'explotació de recursos, la seva limitació i la prevalença en la població de certs perfils clínics. Addicionalment, i des de la perspectiva de la selecció sexual i la competitivitat, també es pot observar que un perfil o bé l'altre pot ser avantatjós.

Es pren en consideració una possible selecció cultural que separaria grups de poblacions guiades per la força, i d'altres grups per d'altres per altres característiques, sent, sembla, una obvietat, quina seria la cultura que va guanyant, tot i que també hi ha entorns psicosocials que poden licitar aquests perfils en persones que per si tinguin aquesta predisposició.

Es fa palesa, per tant, aquesta manifestació clínica de la selecció sexual, brutal, despietada i competitiva, immediata i de curt termini, que estimula la creació i la destrucció de la vida. El psicòpata integrat o el subjecte no-empàtic, un depredador en tots els sentits.

Com a nota addicional, s'indica que la selecció social és filla de la flexibilitat cognitiva i la neurodiversitat, elements que s'interrelacionen amb l'auto domesticació, menor dimorfisme i major neotènia.

S'analitza que per als no-empàtics el sentit de la vida és el temps, el sexe, els diners i el poder. El no tenir la capacitat d'estimat, permet prendre dreceres per aconseguir els objectius propis, i en l'àmbit de competència entre individuals, marca una diferència a l'hora d'escalar llocs i utilitzar al veí com a mitjà per aconseguir els objectius propis.

Finalment, es raona que el fet de ser empàtics ens defineix com a espècie i ens defèn de les enveges. No hi ha desgràcia humana més gran que la incapacitat d'estimar. Estimar i empatitzar es tradueix en preocupar-se pel veí i protegir-lo, per protegir la vida, al grup i en conseqüència a un mateix.

El consol és conèixer la certesa que realment només hi ha dues coses importants a la vida:

El temps i l'amor. Els no-empàtics n'eliminen una: aquella que probablement li dona sentit a tot plegat.