La meva foto
Rosa Roger
Soc Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques, en Comerç Internacional i estudiant de la UOC de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades. La ferma experiència i el know-how en l'àmbit del Comerç Internacional i el coneixement de diverses llengües, em permet desenvolupar un ampli ventall de tasques de manera eficient i gaudir d'un perfil força adequat per a multinacionals. Participo de manera activa com a Community Manager i agitadora de divulgació cultural amb passió i fort compromís envers la ciència i les lletres.

Plagues


Llegeixo "The Grass is singing” de Doris Lessing. 

I encara que ben concentrada en la lectura, soc ben conscient de la picor que em produeixen les quinze picades de mosquit tigre que tinc repartides pel cos. Intento per tots els mitjans no concedir-me ni clavar l'ungla per alleujar aquest formigueig. Em repeteixo com un manament que no he de rascar, i així evitaré revifar-ho tot plegat i prevenir possibles infeccions. I és per això que hi aplico gel embolcallat amb un drap a la zona, perquè en cas contrari, m’hauria d’estar netejant la ferida i aplicant antibiòtic de manera constant.

Fa dos dies seguits que romanc com les monges de clausura. I és que quan dic que els mosquits del Bages són força pitjors que els de Hồ Chí Minh, algú deu pensar que no hi soc pas del tot allà dins. Però això no em preocupa. Tot i que sóc conscient que aquests insectes al Vietnam són infinitament més perillosos, perquè són transmissors de malalties greus, en cap cas recordo unes picades i reaccions al•lèrgiques com les que m’apareixen aquí i enguany.

Arribats aquest punt i mentre faig una repassada ràpida al blog, observo que encara no he dedicat cap escrit a aquestes bestioles. I és curiós perquè no em resulta fàcil oblidar-les. Cada estiu em fan la vida impossible. Però està vist que no ho fan prou per dedicar-los un espai al Refugi.

He pensat que la diferència entre les reaccions potser és deguda al repel•lent RELEC® que vaig utilitzar quan vaig viatjar al país asiàtic fa uns quants anys.“Eficacia contra el mosquito tigre, condiciones extremas i zonas de riesgo de transmisión de enfermedades  tropicales” posa a l’embalatge. I com que des d’un bon principi no n’hi havia d’exclusiu per a la canalla, o bé que la inclogués, la farmacèutica va endossar-me un succedani: el HALLEY® per tal que tota la família anéssim protegits.

Aquest any però, i després de sis ruixades per tot el cos en un matí, us puc assegurar que no protegeix de res.

Just vinc de consultar la web de RELEC®, i pel que hi puc esbrinar, no fa gaire que comercialitzen l’antimosquits infantil. Sempre és important, però, revisar bé les edats en les quals es poden utilitzar aquests esprais. Segons la franja, ja es pot utilitzar el familiar, si n’hi ha.

Les reaccions al•lèrgiques a les picades de mosquit són un debat a banda.

Un estiu, ja fa uns quants anys, el metge de família va haver d’estendre’m una recepta de píndoles d’antihistamínic perquè aquella temporada va ser fatal. I durant el següent estiu vaig pensar que tanta pastilla no podria ser gaire bona pel metabolisme. Aleshores, vaig demanar a la farmàcia el seu equivalent en format pomada, per aplicar-ho de manera local.  ALLERGICAL® és un producte antihistamínic en crema força efectiu i, que en casos molt concrets, evita les reaccions al·lèrgiques: inflors de tres dits de radi i un cercle de morat que l’envolta. Cal afegir que també hi van bé les cremes amb corticoides (DIPROGENTA®).

Tot s’ha de dir però que aquest any les pomades no em funcionen. I tal i com he vist el panorama, he tornat a combinar-ho amb els antihistamínics orals. Vaig iniciar el tractament amb les quatre pastilles restants de REACTINE®, un antihistamínic més centrat en les reaccions al·lèrgiques a la pols més petita. La durada del REACTINE® (dotze hores) és força superior als comprimits de POLARAMINE® 2 mg, el fàrmac amb el que segueixo el tractament que té una durada de vuit hores.

La picor no s’esvaeix, tot i que l’amansa, i la somnolència que apareix enmig de qualsevol activitat, és molt superior a la simple de l’estiu. El cap queda com quatre ressaques juntes.

El més curiós de tot, i alhora el que em fot (tot i que intento evitar això darrer) és que érem un total de cinc amigues. En teoria, totes nosaltres sota les mateixes condicions i us ben asseguro que ho hem patit de diferent manera.

És ben cert que hi ha persones que atrauen molt més els mosquits que d’altres. Cada cos segrega una química única que és tan distintiva com l’empremta dactilar. D’aquesta manera, els mosquits poden determinar el grup sanguini i volar amb més ímpetu cap a la gent del tipus 0. A més a més, també prefereixen les persones consumidores d’alcohol, les que excreten una certa tipologia de suor, les que es troben de ple en canvis hormonals i les que vesteixen roba fosca.

I és que a banda de l’època en la que ens trobem, de les més caloroses i d’elevada humitat, tenim tot allò del canvi climàtic. La proliferació d’insectes mutants i mutats disposats a menjar-nos vius deu ser una de les característiques principals.

Pel que he llegit, aquest darrer any, les consultes sobre les picades de mosquits i de reaccions dermatològiques han augmentat. El maleït mosquit tigre, una espècie que fa poc que ens acompanya i que va abilllat amb un vestit de ratlles negres i grogues, és un insecte que es troba molt més actiu durant el dia i quan pica ho fa a través del teixit. La femella, per poder produir ous necessita la nostra sang, perquè els mascles s’alimenten dels líquids de les plantes. Per poder absorbir la sang, injecten saliva anticoagulant a la nostra pell que és la responsable de la inflamació al voltant de la picada i les possibles reaccions al•lèrgiques posteriors.

Hi ha cops que aquestes reaccions al•lèrgiques són tan bèsties que poden afectar a l’articulació propera a la picada, amb dolor i dificultat per moure-la, que és exactament el que em passa a mi en alguna d’elles. Aquest tipus de reacció és més aviat una d’immunològica, força semblant a l’al•lèrgica.

I ara, per molt que ruixi tota la casa amb insecticida en esprai, innocu per als humans i els animals, però mortals per als mosquits, només actua durant uns segons. I és per això que també he fet una bona compra de difusors, aquells dispositius que es connecten als endolls i difonen insecticida, i que encara que no matin als mosquits, interfereixen en els seus receptors per tal d’evitar que et detectin i et piquin. I no trigaré gaire, però, en anar a comprar mosquiteres.

I això només ha fet que començar.




Comentaris

Entrades populars