Plagues
Llegeixo "The Grass is singing” de Doris Lessing.
I encara que ben concentrada en la
lectura, soc ben conscient de la picor que em produeixen les quinze picades de
mosquit tigre que tinc repartides pel cos. Intento per tots els mitjans no
concedir-me ni clavar l'ungla per alleujar aquest formigueig. Em repeteixo com un manament
que no he de rascar, i així evitaré revifar-ho tot plegat i prevenir possibles
infeccions. I és per això que hi aplico gel embolcallat amb un drap a la zona,
perquè en cas contrari, m’hauria d’estar netejant la ferida i aplicant
antibiòtic de manera constant.
Fa dos dies seguits que romanc com les monges de
clausura. I és que quan dic que els mosquits del Bages són força pitjors que
els de Hồ Chí Minh, algú deu pensar que no hi soc pas del tot allà
dins. Però això no em preocupa. Tot i que sóc conscient que aquests insectes
al Vietnam són infinitament més perillosos, perquè són transmissors de malalties
greus, en cap cas recordo unes picades i reaccions al•lèrgiques com les que m’apareixen aquí i enguany.
Arribats aquest punt i mentre faig una repassada
ràpida al blog, observo que encara no he dedicat cap escrit a aquestes
bestioles. I és curiós perquè no em resulta fàcil oblidar-les. Cada estiu em
fan la vida impossible. Però està vist que no ho fan prou per dedicar-los un
espai al Refugi.
He pensat que la diferència entre les reaccions
potser és deguda al repel•lent RELEC® que vaig utilitzar quan vaig viatjar al país asiàtic fa uns
quants anys.“Eficacia contra
el mosquito tigre, condiciones
extremas i zonas
de riesgo de transmisión de enfermedades tropicales” posa a l’embalatge. I com que des d’un bon principi no n’hi
havia d’exclusiu per a la canalla, o bé que la inclogués, la farmacèutica va
endossar-me un succedani: el HALLEY® per tal que tota
la família anéssim protegits.
Aquest any però, i després de sis ruixades per
tot el cos en un matí, us puc assegurar que no protegeix de res.
Just vinc de consultar la web de RELEC®, i pel que hi puc esbrinar, no fa gaire que
comercialitzen l’antimosquits infantil. Sempre és important, però, revisar bé les edats en
les quals es poden utilitzar aquests esprais. Segons la franja, ja es pot
utilitzar el familiar, si n’hi ha.
Les reaccions al•lèrgiques a les picades de mosquit són un debat a banda.
Un estiu, ja fa uns quants anys, el metge de
família va haver d’estendre’m una recepta de píndoles d’antihistamínic perquè aquella
temporada va ser fatal. I durant el següent estiu vaig pensar que tanta
pastilla no podria ser gaire bona pel metabolisme. Aleshores, vaig demanar a la
farmàcia el seu equivalent en format pomada, per aplicar-ho de manera local. ALLERGICAL® és
un producte antihistamínic en crema força efectiu i, que en casos molt concrets,
evita les reaccions al·lèrgiques: inflors de tres dits de radi i un cercle de
morat que l’envolta. Cal afegir que també hi van bé les cremes amb corticoides (DIPROGENTA®).
Tot s’ha de dir però que aquest any les pomades
no em funcionen. I tal i com he vist el panorama, he tornat a combinar-ho amb
els antihistamínics orals. Vaig iniciar el tractament amb les quatre pastilles restants
de REACTINE®, un antihistamínic més centrat en les reaccions al·lèrgiques
a la pols més petita. La durada del REACTINE® (dotze hores) és força superior als comprimits de POLARAMINE® 2 mg, el fàrmac amb el que segueixo el tractament que
té una durada de vuit hores.
La picor no s’esvaeix, tot i que l’amansa, i la
somnolència que apareix enmig de qualsevol activitat, és molt superior a la
simple de l’estiu. El cap queda com quatre ressaques juntes.
El més curiós de tot, i alhora el que em fot (tot i que intento
evitar això darrer) és que érem un total de cinc amigues. En teoria, totes
nosaltres sota les mateixes condicions i us ben asseguro que ho hem patit de
diferent manera.
És ben cert que hi ha persones que atrauen molt
més els mosquits que d’altres. Cada cos segrega una química única que és tan
distintiva com l’empremta dactilar. D’aquesta manera, els mosquits poden
determinar el grup sanguini i volar amb més ímpetu cap a la gent del tipus 0. A
més a més, també prefereixen les persones consumidores d’alcohol, les que
excreten una certa tipologia de suor, les que es troben de ple en canvis
hormonals i les que vesteixen roba fosca.
I és que a banda de l’època en la que ens trobem,
de les més caloroses i d’elevada humitat, tenim tot allò del canvi climàtic. La
proliferació d’insectes mutants i mutats disposats a menjar-nos vius deu ser
una de les característiques principals.
Pel que he llegit, aquest darrer any, les
consultes sobre les picades de mosquits i de reaccions dermatològiques han
augmentat. El maleït mosquit tigre, una espècie que fa poc que ens acompanya
i que va abilllat amb un vestit de ratlles negres i grogues, és un insecte que
es troba molt més actiu durant el dia i quan pica ho fa a través del teixit. La
femella, per poder produir ous necessita la nostra sang, perquè els mascles s’alimenten dels líquids de
les plantes. Per poder absorbir la sang, injecten saliva anticoagulant a la
nostra pell que és la responsable de la inflamació al voltant de la picada i
les possibles reaccions al•lèrgiques posteriors.
Hi ha cops que aquestes reaccions al•lèrgiques són tan bèsties que poden afectar a l’articulació propera a
la picada, amb dolor i dificultat per moure-la, que és exactament el que em
passa a mi en alguna d’elles. Aquest tipus de reacció és més aviat una
d’immunològica, força semblant a l’al•lèrgica.
I ara, per molt que ruixi tota la casa amb
insecticida en esprai, innocu per als humans i els animals, però mortals per als mosquits,
només actua durant uns segons. I és per això que també he fet una bona compra
de difusors, aquells dispositius que es connecten als endolls i difonen
insecticida, i que encara que no matin als mosquits, interfereixen en els seus
receptors per tal d’evitar que et detectin i et piquin. I no trigaré gaire,
però, en anar a comprar mosquiteres.
I això només ha fet que començar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada