David Bueno i Torrens - El cervell adolescent

Ara fa just un parell d'anys que, a l'auditori de la Plana de l'Om de Manresa, vaig assistir a una xerrada de David Bueno i Torrens, doctor en Biologia i professor i investigador de Genètica a la Universitat de Barcelona, sota el títol "El cervell adolescent". Uns dies abans d’anar-hi, ja m’havia llegit el seu llibre "Neurociencia para educadores" de la col·lecció Rosa Sensat.

De fet, i tot gràcies a la bona recomanació que me’n va fer el Dr.Salvador Macip d’aquest divulgador, era una de les primeres xerrades que assistia d'aquesta etapa de seguiment intensiu de cultura científica i literària encetada ara ja fa força anys.

La conferència anava adreçada a famílies amb infants i joves en edat escolar i estava organitzada conjuntament per un grup d'escoles de Primària de Manresa, l'AMPA, la Fundació Universitària del Bages (FUB) i l'Ajuntament de Manresa.

David Bueno va parlar sobre una de les etapes crucials per a les persones des de la perspectiva de la neurociència, la percepció de l'adolescència com una etapa complexa i va resoldre dubtes freqüents com la influència dels aprenentatges, els canvis d'aquesta edat i l'evolució del cervell, tant biològicament com socialment.

Tot i haver passat força temps, encara tinc els apunts d'aquell dia que, com a mare repasso de tant en tant, per tal de no caure en la desesperació o la frustració i, d’aquesta manera, allunyar un possible sentiment de fracàs, que a vegades pot sorgir durant l'etapa de l'adolescència dels fills (pre-i post- incloses).

De tots els apunts, en destaco que cal prendre consciència del fet que pels adolescents les mirades són la carta de presentació. Cada una d'elles té el seu moment precís i transmeten l'estat emocional de qui mira.

És bàsic saber que les emocions formen la base de la supervivència. Davant qualsevol canvi que els adolescents puguin percebre, les reaccions pre-conscients es posen en marxa. Com a emocions primàries destaquen la ira (que no equival a la violència), la por (a la que molts adolescents responen amb ira), l'aversió, la tristesa, l'alegria i la sorpresa. Les nostres expressions facials es poden comparar perfectament amb la dels ximpanzés.

Atesa la seva importància, totes i cada una d'aquestes emocions cal treballar-les amb els adolescents. Aquest treball continuat els motiva i alhora els genera plaer. Els aporta un extra d'energia al cervell i empatía, cosa que deriva en l'augment de capacitat de resolució de problemes i per tant, en un increment de la supervivència.

Cal tenir en compte que el cervell adolescent només entén d'immediatesa i per tant de recompensa immediata. Cal expressar doncs els desacords en el moment precís. El cervell adolescent cerca novetats i s'arrisca constantment. És per això que ha de trencar els límits, de manera que aprèn fins on pot arribar un mateix i l'entorn. Per tant, cal posar límits en els moments adients. Perquè els trenquin. Una de les conductes que els farà madurar.

No hem d'amagar les emocions davant els fills. Podem reconduir-les davant seu i d'aquesta manera s'activaran les neurones-mirall, amb l'exemple. Això també els ajudarà a madurar.

I sobretot, el més important és intentar disminuir el seu estrès. Així disminuirem les possibilitats de generar tristesa i violència. De la mateixa manera els allunyarem de les addiccions i de les conductes de risc.

"Neurociència per a educadors" - David Bueno i Torrens

Exemplar i fotografia Rosa Roger

Espai "Plana de l'Om" de Manresa

Fotografia Rosa Roger

"El cervell adolescent" xerrada per David Bueno i Torrens

Fotografia Rosa Roger