La por a interpretar

Com a intèrpret musical i menys sovintejat teatral, puc afirmar que la por escènica és per a tothom que la tingui, independentment de la tipologia d’interpretació.
 
Només pel fet de restar dalt d’un escenari o en qualsevol lloc a mercè d’un públic que indubtablement ens jutjarà, la por escènica pot aparèixer. I és que l’autocrítica severa, pot jugar males passades.
 
La gran majoria de les vegades, l’autocrítica és sinònim d’increment de la capacitat de judici del nostre auditori. Sovint, posem unes expectatives massa altes respecte al criteri dels nostres oients. D’aquesta manera, l’únic que aconseguim és minvar la seva acceptació envers nosaltres en el nostre propi imaginari i en conseqüència, la nostra pròpia.

Durant els anys formatius, hi ha alguns moments específics, durant els quals es treballen tècniques de concentració i relaxació que poden, en alguns casos, disminuir la sensació de vergonya i algunes pors lleugeres. És important l’exposició continua en els escenaris. També ajuda molt un caràcter a qui li agradi mostrar-se en públic i que se senti segur davant d’aquest.
 
Quan la por esdevé pànic, la psicoanàlisi conductual és la més adient. El fet de caçar i reconèixer tots aquells pensaments d’autocrítica intrusius, i alhora poder identificar i aturar la severitat amb la qual ens tractem a nosaltres mateixos en el moment de l’exposició al públic, és de gran ajuda. Les infusions d’herbes són el complement perfecte.
 
Finalment, i en les patologies més extremes, es pot accedir, sempre a través de recepta mèdica, a algun fàrmac beta bloquejador.

Imatge : http://exit21.org/fr/2017/10/panic-darrere-el-telo/