Traduir o Interpretar?

 

Es podria afirmar que l’intèrpret és una combinació entre un cantant d’òpera i un corredor de marató.

I de la mateixa manera que en altres professions, una base biològica i un aprenentatge i millora continua posteriors són imprescindibles. És necessari, l’exercici d’un diàleg interior constant per arribar a l’autoconeixement que permetrà discernir entre tots els trets, tant els propis com els adquirits, quins són aquells amb els quals s'han de treballar amb més insistència. Perquè tot i tenir facilitats, sense una clara vocació i l’exercici de la cultura de l’esforç i la disciplina, no es podran perfeccionar aquelles propietats que permetran una bona execució de la interpretació. Tanmateix, encara que ajudi, el voler no sempre és poder.

Tot i que el factor edat no sembla imprescindible, l’experiència i el bagatge cultural sí que ho són. La maduresa de les reflexions, un clar indicador del grau de profunditat d’anàlisi, i de les actuacions posteriors, que demostren el grau de responsabilitat que l’individu és capaç de prendre, són primordials per tal d’executar amb èxit la figura de nexe comunicatiu en situacions vitals. El grau d’autoconfiança, un tret també influent, s’adquireix a base de pràctica. Tanmateix, és ben cert que tot depèn de l’individu, de la seva capacitat d’adaptació en un món cada cop més globalitzat, i de les seves inquietuds envers les tècniques més innovadores.

A grans trets, les qualitats físiques, mentals i intel·lectuals tant innates com apreses en un intèrpret no difereixen gaire de les d’un traductor. Tanmateix, sí que és necessari observar algunes diferències i matisos perquè encara que les dues figures professionals es trobin relacionades, el seu aprenentatge i procés d’execució de la tasca són distints, sobretot pel que fa al temps del primer.

Per a un intèrpret, és indispensable una bona oïda per tal de produir el missatge original en la versió oral correcta. L’intèrpret pot haver de superar obstacles en el moment auditiu com sorolls de fons o els que sorgeixen del discurs executat per l’orador tant si aquest és espontani com si és llegit. En aquest punt, pot ser d’ajut el factor visual, que pot ser el suport físic utilitzat per l’orador, com un PowerPoint o el mateix orador que a través dels seus gestos o l’expressió, permetrà la identificació de la intenció de les seves paraules. És per aquesta raó que l’escolta especialitzada és bàsica tant com l’atenció, la concentració, l’autocontrol i la intuïció.

És també primordial una veu forta i clara, una bona articulació i dicció, sense vacil·lacions ni canvis de to, amb els ritmes i pauses corrents i un parlar neutre, trets que milloren de manera indiscutible amb la contribució d’exercicis d’ortoèpia, ortofonia i de tècniques específiques per a tenir cura de la presentació basada en les condicions paralingüístiques. Cal aprendre a respirar a través del diafragma i mantenir-se hidratat.

En canvi, per a un traductor és essencial una bona vista i un bon disseny del lloc de treball.  Una postura encertada i una col·locació de totes les eines de manera correcta, a més de tenir cura de condicions ambientals com les lumíniques, acústiques i de climatització, són fonamentals. Són moltes les hores que potser ha de dedicar a un projecte traductològic i ha de mirar per l’ergonomia.

En termes generals, portar a terme una vida adequada resulta imprescindible per la subsistència d’un sistema nerviós idoni i el manteniment d’una salut apropiada per tal de poder fer front als diversos reptes vitals. Tanmateix, en les figures d’intèrpret i traductor, la capacitat de resistència és fonamental tot i que en el primer ha de ser més intensa durant un període de temps menys prolongat.

En ambdós executors, la memòria, la concentració, l’agilitat mental, i les capacitats de reformulació i reexpressió són qüestions bàsiques. S’ha de tenir en compte però, que tot i que la comprensió ha de ser completa, cosa que permetrà una anàlisi satisfactòria i una elecció del sentit que coincidirà amb el que hi havia en ment de l’escriptor o l’orador, en la interpretació, el temps disposat per a la reflexió és curt o nul, atesa la rapidesa del flux verbal de l’orador. És per això que l’intèrpret ha d’apel·lar al seu sentit retòric i reforçar la seva memòria subconscient com a reserva de records lingüístics i temàtics, amb la finalitat de trobar immediatament les equivalències necessàries.

En la interpretació però, és primordial també exercitar la presa de notes, la memorització de llistes de paraules, la síntesi de textos i la reformulació de discursos que facilitaran el desenvolupament de qualitats psicocognitives tals com la capacitat de concentració, la de judici i la divisió de l’atenció.

Tant per l’intèrpret com pel traductor, el profund coneixement lingüístic és una eina de treball elemental. A banda del domini exhaustiu de les llengües amb les quals treballen, cal sobretot conèixer amb profunditat la llengua activa per tal de poder expressar una mateixa idea de diferents maneres. A més a més, en l’intèrpret, és necessari que aquest coneixement formi part d’una reserva subconscient per fer-lo servir de manera automàtica i guanyar temps, fet que li permetrà concentrar-se en el fil conductor del discurs.

Tot i que un cert bagatge cultural és necessari per a tothom, pel que fa al traductor, és cabdal documentar-se sobre tot allò que es relaciona amb l’escrit que ha de traduir. Per l’intèrpret resulta imprescindible formar-se en la història, l'economia, el dret i les relacions internacionals entre països i durant tota la seva carrera professional serà capital el repàs quotidià dels mitjans de comunicació i l’aprofundiment sobre les qüestions més candents de l’actualitat.