Literatura Infantil - La maleta de la memòria - Àngels Bassas i Salvador Macip - Il·lustracions de Lluís Farré



La porta de l'entrada de casa s'obre de cop i espetega contra el topall de goma. La pubilla ha arribat. M'arrauleixo al sofà perquè no dubto gens de l'acompliment del ritual diari. L'hereva es llança damunt meu com un depredador envers la presa i inicia sense més dilació la sessió de petons i pessigolles. Com a avantatge tinc la meva experiència. L'inconvenient és que la mossa ja fa la meva alçada i el seu pes és considerable.


Tanmateix, aquest cop és diferent.


La seva mirada queda fixada en el llibre. L'ha captivada. El pren de damunt del coixí i després d'un silenci llarg i espès afirma: "-aquest llibre és per mi".


I jo penso que ja l'he vist prou. Les seves manifestacions rotundes i solemnes són com un amén. Llança la bossa que cau de qualsevol manera al camp de mines i jeu al sofà, abstreta amb la coberta. És d'en Salvador Macip i Àngels Bassas mama!.


Farré la té una bona estona entretinguda repassant amb dits maldestres la bonica il·lustració del detectiu que observa una maleta, de la que escapen una mena de fums o vapors que crec volen representar somnis o pensaments. No goso preguntar si s'ha acabat el berenar. Tota engrescada ha iniciat la lectura. Només em cal demanar si puc llegir i mirar els dibuixos amb ella, perquè de fet, el llibre és meu. Sense treure els ulls de la primera plana em fa un espai al seu costat. Col·loco tot de coixins i l'escolto mentre comença de nou la lectura.


-"Mira mama, aquí ho posa. No només és un llibre per nens, si no és per tota la família. És un llibre per tothom perquè va dedicat a tots els avis i àvies del món que han hagut d'envellir amb la memòria robada, per les famílies que els acompanyen i pels seus néts i netes."


I efectivament, és un llibre per a totes les edats, i m'aventuraria inclús a dir familiar. l'Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per la pèrdua de memòria i d'altres capacitats a mesura que van morint les neurones i es van atrofiant diverses zones del cervell. Com que és la forma més comuna de demència i cada cop més les persones acumulem més aniversaris, no resulta estrany que cada u de tots nosaltres, en tinguem relació, de manera directa o indirecta.


Tot i que la línia argumental considera força correspondències amb la malaltia, i els autors ens hi apropen d'una manera senzilla i efectiva, l'objectiu final del llibre és el de gaudir d'una aventura genial.


Amb Bassas i Macip, ens embarquem en una peripècia detectivesca a l'interior del nostre centre de comandament, el cervell, una incursió que ens ofereix un ampli ventall de personatges. Lladres, bruixots, dames, deesses, follets, i una eminència mèdica convergeixen en aquest relat ben farcit de fantasia, divertidament esbojarrat i estrafolari, sense perdre en cap moment un bri de sensibilitat. Una gesta amb uns personatges humorístics caricaturitzats i ben definits vivificats a través de les il·lustracions de Farré, genuïnes, tendres, i de colors preciosos.


De nou, ens trobem que els bons autors ens prenen del braç per acompanyar i mostrar-nos la senzillesa d'allò que és impenetrable, una abstracció de la complexitat.





Comentaris

  1. Si puc, jo també el llegiré en companyia...

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per la ressenya! Com bé dius, la idea era fer una aventura per a tota la família. M'alegro qeu hagi funcionat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per escriure'l i sense cap tipus de dubte la idea s'ha materialitzat!

      Elimina
  3. Veig que tens la filla perfectament adoctrinada en la lectura i la ciència. Una feina ben feta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí, els adoctrinaments, a tota màquina. Després, la resta de factors fan de les seves, Xexu ;).

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars