David Bueno i Torrens - El cervell adolescent
Ara
fa just un parell d'anys que, a l'auditori de la Plana de l'Om de Manresa, vaig
assistir a una xerrada de David Bueno i Torrens,
doctor en Biologia i professor i investigador de Genètica a la Universitat de
Barcelona, sota el títol "El cervell adolescent". Uns dies abans d’anar-hi,
ja m’havia llegit el seu llibre "Neurociencia para
educadores" de la col·lecció Rosa Sensat.
De
fet, i tot gràcies a la bona recomanació que me’n va fer el Dr.Salvador Macip d’aquest
divulgador, era una de les primeres xerrades que assistia d'aquesta etapa de
seguiment intensiu de cultura científica i literària encetada ara ja fa força
anys.
La
conferència anava adreçada a famílies amb infants i joves en edat escolar i
estava organitzada conjuntament per un grup d'escoles de Primària de Manresa,
l'AMPA, la Fundació Universitària del Bages (FUB) i l'Ajuntament de Manresa.
David
Bueno va parlar sobre una de les etapes crucials per a les
persones des de la perspectiva de la neurociència, la percepció de
l'adolescència com una etapa complexa i va resoldre dubtes freqüents com la
influència dels aprenentatges, els canvis d'aquesta edat i l'evolució del
cervell, tant biològicament com socialment.
Tot
i haver passat força temps, encara tinc els apunts d'aquell dia que, com a mare
repasso de tant en tant, per tal de no caure en la desesperació o la frustració
i, d’aquesta manera, allunyar un possible sentiment de fracàs, que a vegades
pot sorgir durant l'etapa de l'adolescència dels fills (pre-i post- incloses).
De
tots els apunts, en destaco que cal prendre consciència del fet que pels
adolescents les mirades són la carta de presentació. Cada una d'elles té el seu
moment precís i transmeten l'estat emocional de qui mira.
És bàsic
saber que les emocions formen la base de la supervivència. Davant qualsevol
canvi que els adolescents puguin percebre, les reaccions pre-conscients es posen en marxa. Com a emocions primàries destaquen
la ira (que no equival a la violència), la por (a la que molts adolescents
responen amb ira), l'aversió, la tristesa, l'alegria i la sorpresa. Les nostres
expressions facials es poden comparar perfectament amb la dels ximpanzés.
Atesa
la seva importància, totes i cada una d'aquestes emocions cal treballar-les amb
els adolescents. Aquest treball continuat els motiva i alhora els genera plaer.
Els aporta un extra d'energia al cervell i empatía, cosa que deriva en
l'augment de capacitat de resolució de problemes i per tant, en un increment de
la supervivència.
Cal
tenir en compte que el cervell adolescent només entén d'immediatesa i per tant de
recompensa immediata. Cal expressar doncs els desacords en el moment precís. El
cervell adolescent cerca novetats i s'arrisca constantment. És per això que ha
de trencar els límits, de manera que aprèn fins on pot arribar un mateix i
l'entorn. Per tant, cal posar límits en els moments adients. Perquè els
trenquin. Una de les conductes que els farà madurar.
No hem d'amagar les emocions davant els fills. Podem
reconduir-les davant seu i d'aquesta manera s'activaran les neurones-mirall, amb l'exemple. Això també els ajudarà a madurar.
I
sobretot, el més important és intentar disminuir el seu estrès. Així
disminuirem les possibilitats de generar tristesa i violència. De la mateixa
manera els allunyarem de les addiccions i de les conductes de risc.
"Neurociència per a educadors" - David Bueno i Torrens
Exemplar i fotografia Rosa Roger
Espai "Plana de l'Om" de Manresa
Fotografia Rosa Roger
"El cervell adolescent" xerrada per David Bueno i Torrens
Fotografia Rosa Roger
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada