La meva foto
Rosa Roger
Soc Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques, en Comerç Internacional i estudiant de la UOC de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades. La ferma experiència i el know-how en l'àmbit del Comerç Internacional i el coneixement de diverses llengües, em permet desenvolupar un ampli ventall de tasques de manera eficient i gaudir d'un perfil força adequat per a multinacionals. Participo de manera activa com a Community Manager i agitadora de divulgació cultural amb passió i fort compromís envers la ciència i les lletres.

Per què la Tuberculosi no va eliminar la Humanitat a l’Era del Paleolític?


Els meus més sincers agraïments al Dr.Pere-Joan Cardona i Iglesias
 per l’oportunitat traductològica i la seva revisió. 

La tuberculosi pot ser la plaga més gran de la humanitat. Bacteriana i brutalment infecciosa, ataca als pulmons, i és la causant d’una tos dolorosa i seca. També accelera el metabolisme, de manera que hi ha una ràpida pèrdua de pes, suades abundants i un casament absolut.

La tuberculosi és la responsable de mil milions de morts en els últims dos-cents anys, però la seva història criminal és molt més antiga. Començà ara farà setanta-cinc mil anys. L’any 2013, un estudi del Professor Iñaki Comas del CSIP-FISABIO de València conjuntament amb altres centres de recerca europeus coordinats pel Professor Sebastien Gagneux de l’Institut Tropical i de Salut Pública Suïssa van concloure que, va ser en aquell temps que el Mycobacterium tuberculosis va sorgir per primer cop i va trobar una llar en els humans durant el Paleolític Mitjà (73.000 a.c.).

En un article recent al <<Scientific Reports>>, els investigadors Pere-Joan Cardona, Martí Català i Clara Prats, van intentar respondre una qüestió força desafiant: com podia ser que una malaltia devastadora com la tuberculosi no erradiqués tota la humanitat?

Van examinar un interval de temps entre quaranta mil i setanta mil anys enrere, quan la població humana, que cobria quasi tot Àfrica, era només de desenes de milers.

"
Organitzats en petits tribus d’aproximadament cinquanta individus, aquests humans nòmades eren caçadors i alhora recol·lectors. Gaudien de bona salut gràcies al seu estil de vida basada en una dieta variada, tasques de baixa intensitat i un exercici moderat. L’esperança de vida era de trenta-tres anys” descriuen els autors.

La infecció per tuberculosi podia enderrocar fàcilment aquesta pintoresta existència al Paleolític. Cardona i els seus companys mostren com de letal va resultar aquest encontre, després de crear un model de transmissió de la malaltia basada en el que es coneix de l’actual tuberculosi, i van avaluar les dinàmiques de població d’aquells antics humans que van desmostrar que la tuberculosi podia matar ràpidament una tribu sencera i contagiar-ne d’altres. Tanmateix, ara fa quaranta-vuit mil anys, les noves soques que van sorgir tenien una capacitat de disseminació molt més elevada, tot i que el fet d’haver estat infectats prèviament amb les soques primitives, va aconseguir conferir una certa protecció. Cal aclarir que el bacil de la tuberculosi té  la capacitat de persistir en estat latent. (En l’actualitat aproximadament un quart de la població humana es troba infectada per la tuberculosi en latència.)

Vers a finals del Paleolític (en el període entre cinquanta mil i deu mil anys enrere), els humans començaren a agrupar-se en grans poblacions, i amb tota seguretat hi portaren la tuberculosi. Els investigadors afirmen, que en aquesta situació, la malaltia podria haver conduït la humanitat a la vorada de l’extinció. Per fortuna, no ho va fer. Per superar la tuberculosi, la població humana va haver de créixer de manera massiva, multiplicant-se per vint en només cent anys, segons càlculs dels investigadors. Amb tota probabilitat, les femelles desenvoluparen alguna mena de resistència al bacteri que va contribuir a la supervivència humana.

“L’explicació d’aquesta resistència es podria basar en un nivell més alt en la regulació de les cèl·lules T (Tregs)-immunologia, generada pels estrògens,”Cardona i els seus companys escriuen. Com s’ha demostrat en el model experimental de primat no humà, els animals infectats que ho porten de forma latent i que gaudeixen d’elevats nivells de Tregs, la tuberculosi activa no progressa tant”."

Durant milers i milers d’anys, els humans han co-evolucional amb Mycobacterium tuberculosi. L’hem forjat i ens ha forjat. La vacunació i una sanitat millorada l’han convertida en el món desenvolupat en una malaltia minoritària però encara és la malaltia infecciosa més mortal al món. Un milió i mig de persones van morir durant l’any 2018.

Traducció de l’article publicat a <<Real Clear Science>> per Ross Pomeroy.
Font: Cardona, P., Català, M. i Prats, C. “Origen de la tuberculosi al Paleolític prediu sense precedents un creixement de la població i resistència en les femelles "Origin of tuberculosis in the Paleolithic predicts unprecedented population growth and female resistance." https://www.realclearscience.com/quick_and_clear_science/2020/01/09/why_didnt_tuberculosis_wipe_out_humanity_in_the_paleolithic_era.html Sci Rep 10, 42 (2020) doi:10.1038/s41598-019-56769-1


Imatge extreta del mateix article

Comentaris

Entrades populars