Records

         Recordo, de ben petita, sortir corrents esperitada d’uns baixos, on exercia el practicant, i la mà de la mare arreplegar-me pel coll alt del jersei, abans que arribés a creuar la carretera. 

        Recordo també, veure com l’odontòleg fumava tabac negre dins la consulta i deixava la cigarreta fumejant, al costat de la xeringa d’anestèsia. De com el dermatòleg cremava les quatre verruguetes que habitaven al meu tòrax, de mentre que jo em dedicava a etzibar de forma rabiosa, coces a la infermera que apressava els meus peus. 

        Tinc força present el llum groc esmorteït d’una bombeta dins una gran sala i al bell mig una llitera: ben de matinada, ens trobàvem amb un senyor de bata blanca, que em feia caminar amunt i avall. El dolor que tenia darrere els genolls era insofrible i no em deixava dormir. 

        I rau ben fresca a la memòria, l’aventura nocturna amb els pares per arribar a La Garriga, dins el Seat 127, perquè aquell mateix dia el pediatra havia dit que aquells aires serien força més saludables per als meus pulmons.