L'endoll

                                   Fa dos anys que intento extreure aquest endoll mascle del connector femella de la paret, però no em resulta factible. Creia que no calia tenir estudis elèctrics ni ser electricista per poder fer aquesta acció. Però estic veient que resulta molt més complex del que em pensava.

                                   Penso que ho he provat tot. Si tibo del cable, aquest s'allarga com si fos plastilina. Però al cap d'una estona, retorna a la seva forma inicial, i el connector mascle segueix igual. He intentat remoure el connector mascle, aferrant-lo, estirant-lo i agitant-lo en cercles. Res. Ni un mil·límetre.

                                   Vaig força suada i el dolor a algunes parts de les extremitats ja comença a ser molest. Els genolls d'estar acotada, els turmells doblegats, i sobretot els canells i els dits.

                                   Fa dos anys que no em dutxo. Potser dec fer molta pudor però no tinc a ningú que m'ho faci veure. Amb tota probabilitat, ja m'he acostumat a ella i per això no la noto. Segueixo portant la mateixa roba des del dia que vaig començar a intentar separar els connectors. Tot plegat, ha pres un to força gris, del mateix color que els meus peus. Poques vegades porto sandàlies, però en general, no acostumo a portar sabates, tot i que he sentit a dir que no és bo anar descalç mentre intentes separar connectors. Pel tema de l'electricitat, contactes i tot això.

                                   Estic envoltada de les engrunes de l'últim menjar que vaig fer. Ben bé no recordo quan. Però no dec ingerir massa cosa ni gaire sovint perquè mirant-me a mi mateixa, no faig gaire goig. Estic més aviat prima. Força seca. Com quan de petita m'havien de donar aquelles injeccions de ferro i complements vitamínics.

                                   Fa dos anys que intento desendollar la televisió i no puc, tot i que quan intento encendre-la prement el botó, continua fosca.

                                   Prenc l'endoll amb les dues mans i amb aquestes vaig seguint el cable desde la paret fins al final. El cable de l'endoll mascle és força llarg i acaba penetrant-me a la cuixa, d'una manera neta. No hi ha ferida ans al contrari. Està ben subjectat i es fusiona amb la carn. Si tibo del cable arran de la cuixa, aquest s'estira com a plastilina i part de la carn de l'extremitat cedeix. Però com que no ho faig amb gaire força, no l'arranca. Si agito el cable en cercles arran del camal, no afluixa i és indolor.

                                   M'assec. Encara no tinc gana.