Soc Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques, en Comerç Internacional i estudiant de la UOC de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades.
La ferma experiència i el know-how en l'àmbit del Comerç Internacional i el coneixement de diverses llengües, em permet desenvolupar un ampli ventall de tasques de manera eficient i gaudir d'un perfil força adequat per a multinacionals.
Participo de manera activa com a Community Manager i agitadora de divulgació cultural amb passió i fort compromís envers la ciència i les lletres.
"No
sabem ni podem opinar gaire sobre si la independència a
Catalunya és una bona cosa o no. Però si això significa escapar
d'aquesta mena d'estat violent, aleshores
allibereu Catalunya. Pensàvem que Franco havia mort el
1975." - Uns amics d'Anglaterra, després de veure totes les
fotografies a la premsa.
El nostre municipi no té policia local assignada. No arribem als 2.000
habitants. Ja s'han endut les urnes i la gent està posant partes per haver
estat agredides. Alguns estan força emprenyats i d'altres ploren
desconsoladament. Es respira seny. Tota l'estona s'ha estat cantant. Sis
persones són les úniques que ha pogut exercir el dret de vot.
Han caigut cops de porra i hi ha hagut acarnissament. Som gent de pau, deien a
l'uníson palplantats al lloc. Els grisos rebentaren portes
i carregaren sense miraments en contra del poble pacífic, amb ulls injectats
d'odi i mal. Coces, cops de porra, bales i boles de goma disparades.
Aquí ha rebut tothom, mossos i bombers inclosos. Jo no perdonaré mai que
maltractin i fereixin a unes persones que es manifesten pacíficament i que
exerceixen un dret de manera endreçada, organitzada i educada. La meva filla
(8), veient les accions policials, comenta que semblen atemptats. Una criatura
sempre dirà la veritat. Se'm trenca el cor.
Hem de canviar de municipi. Nervis i por després d'haver vist l'acarnissament
al poble del costat. M'he sentit com Anna Frank.
Havent d'amagar el nostre dret, la nostra veu i al final la nostra persona en
un acte totalment cívic.
Mentre esperàvem a la cua, hi ha hagut un avís d'arribada de la
civil. Terroritzats. La menuda s'ha posat a plorar. Gràcies a Déu, amb
tanta pineda, han passat de llarg.
Aquí tenim clavells i xocolata desfeta. N'hem donat uns quants i tasses de
xocolata als mossos. Per fi, ja hem votat. I ens hem posat a plorar. Jo de
nervis. La menuda d'alegria i felicitat per veure que els pares havien pogut
votar. M'han demanat de no immortalitzar la imatge. Després de totes
les mogudes, aquest ja era el pla J. He continuat amb la xocolata i he pensat
que m'acabaria fent prou mal.
Des de casa segueixo el 324. Estic sense ungles i fa estona
que rosego pipes. S'ha d'estar realment alienat per declarar a la
televisió que utilitzem els nens com a escuts i ser conscient de
què s'està dient. Això és de malalt mental. A part de
poca intel·ligència i coneixement del funcionament dels éssers vius.
Per tal de malmetre un poble, només cal anar cap a les criatures i els avis.
Qui és l'interessat en malmetre'l? A qui van picar primer? Només cal veure les
lleones quan surten de caça: són els objectius més fàcils. En el cas de les
forces, és un acte ben covard.
Aiguaviva (Gironès), cops de porra i inclús es parla de gasos lacrimògens.
Sis cops ja ha sortit la SSS a la
televisió.
M'agradaria saber qui se n'ocuparà financerament, de totes les destrosses
efectuades a les escoles electorals en mans dels violents. Ells les
destrossen. De petita em van ensenyar, primer, que no es pega a les persones.
Que qualsevol malentès que tingués amb algú, que ho arreglés amb la parla. I
si feia mal a algú, que demanés perdó i que intentés ajudar amb allò
que pogués. Segon, que les coses dels
altres ni es malmeten ni es trenquen. Si malmetia o bé trencava
quelcom l'havia d'arreglar o bé comprar-ho de nou i donar-ho.
Aquest ha estat el meu adoctrinament, i penso que és l'ensenyament que tots
nosaltres hem rebut. Avui ens han demostrat què han après ells i quina és
la seva doctrina.
Fonollosa, 200 habitants. 60-70 avalots esbotzant portes, inclús la de
l'església, d'on arrossegaven gent pels cabells vers
l'exterior. Una dona gran hospitalitzada, 2 nois ferits sota
vigilància una embarassada i el mal psicològic a tota la canalla.
Allò de "m'acullo al que és sagrat" no sempre interessa acceptar-ho.
Turull demana la dimissió de Millo.
El 2014 es van prohibir les boles i bales de goma al nostre territori.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada