La meva foto
Rosa Roger
Soc Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques, en Comerç Internacional i estudiant de la UOC de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades. La ferma experiència i el know-how en l'àmbit del Comerç Internacional i el coneixement de diverses llengües, em permet desenvolupar un ampli ventall de tasques de manera eficient i gaudir d'un perfil força adequat per a multinacionals. Participo de manera activa com a Community Manager i agitadora de divulgació cultural amb passió i fort compromís envers la ciència i les lletres.

Del Yule al Tió de Nadal



Yule o Yuletide (Júl o Jól), les celebracions del solstici d’hivern dels pobles germànics pagans, duraven quasi dues setmanes. Aquestes feien honor a la família, als amics que ja no hi eren, i a la fertilitat. Els actes d’aquells pobles giraven entorn de l’obtenció de bones collites i prosperitat durant l’any que estava a punt de començar.



El sarau s’iniciava en un gran sacrifici o blót per als dísir (déus) de la fertilitat, de les collites i de la protecció com Frey i Thor. Tot seguit, els comensals del gran banquet menjaven els animals que havien sacrificat i el juilskinka (el que ara seria el pernil de Nadal). En aquesta celebració es bevia cervesa jólaöl i til aar og fred.



Durant el tiberi, era tradició encendre el tronc de Yule. Un gran tió de l’any anterior que havia de cremar tota la nit. Aquesta era la versió d’interior de la foguera de Litha (la foguera de Sant Joan, al solstici d’estiu).



Des d’aleshores, la nit del vint-i-quatre continua sent màgica, i en molts llocs el Pare Noel o Santa Claus hi deixaran la seva empremta. Tanmateix, dins la península, també podem trobar costums increïbles com el olentzero o el apalpador. La tradició del Tió es troba emparentada amb la pràctica de l’Arbre de Nadal, el costum holandès de Sant Nicolau, l’escandinau del Jultomten, Julenisse o Joulupukki, l’alemany de Weihnachtsmann, l’anglosaxó del Pare Noel, el navarrès i basc del olentzero i el gallec del apalpador. Tots ells deixen presents.



La tradició que tenim a Catalunya és la de fer cagar el Tió de Nadal. El Tió és un personatge fictici, originari de la mitologia catalanoaragonesa, i que es va convertir en tradició de Nadal a Catalunya i a Aragó, on s’anomena Tronca de Nadal o Toza. També el podem trobar a Occitània, Cachafuòc o Soc de Nadal.



Als seus inicis, el Tió no era res més que un tronc que cremava a les cases. Un element vegetal, que havia d’adquirir qualitats animals i màgiques, i que representava tota la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern. El foc a terra, donava llum i escalfor, béns molt preuats per a tota la família durant la nit més llarga de l’any. Un tronc que quan cremava, oferia de manera simbòlica regals als de la casa en forma de menjar, dolços i torrons.



D’aquesta forma més primitiva, va evolucionar vers un personatge màgic. Aquest, un dia proper a les vespres de Nadal, arribava a casa, trucava a la porta i qui s’hi trobava havia d’obrir-la i acollir-lo. Aquell l’havia de cuidar, tapar-lo amb una manta per tal que no passés fred i donar-li menjar fins al vint-i-quatre a la nit, moment en què se’l faria cagar.



El Tió deposava tot allò que es necessitava per preparar la taula de la nit del vint-i-quatre: fruits secs, torrons i dolços per als més petits. En acabat, cagava una arengada salada, un all, una ceba o es feia pipi a terra.






Comentaris

Entrades populars