Un blog de neurociència i antropologia - José Miguel Martínez Gázquez (Neuropsicòleg)
Donant
uns quants tombs pel twitter, em vaig aturar
davant un tuit on vaig veure publicat un article amb la capçalera "Psicopatía entre el mal y la vergüenza".
Aquest
article que versa sobre psiquiatria i psicologia evolucionista prové de
www.dergolem.blog. Un blog de neurociència i antropologia. En José Miguel Martínez Gázquez, l'autor d'aquest
blog, és neuropsicòleg i no només fa que el que escriu resulti interessant sinó
que els comentaris que sorgeixen dels fils participatius sobre els seus texts
són força reveladors.
En el
fil participatiu es reflexiona sobre el psicòpata integrat o el subjecte
no-empàtic dins la línia evolutiva de la nostra raça i hi fa constar d'altres
variables.
En un
primer punt, es defensa un possible avantatge evolutiu del psicòpata integrat,
tenint en compte, sens dubte, els avantatges que proporciona l'empatia i la
dominància, en la recerca d'un equilibri conjunt respecte la psicopatia
integrada. S'argumenta que ambdós perfils s'alternen com a força dominant en
diversos moments evolutius. Al llarg del temps ens trobem en situacions
generals on l'empatia és favorable per a la nostra raça en termes
evolucionistes i en d'altres que ho és el psicòpata o dominador.
Més
endavant, es formalitzen d'altres opinions que s'inclinen més vers una variable
territorial respecte el predomini d'un o l'altre (les variants psicopàtica i
empàtica) que podrien haver donat forma a un tipus de cultura o bé d'una altra.
També
es fa l'observació que l'alternança o bé el domini de l'empatia o la no- empatia
(lideratge), es pot relacionar també amb l'explotació de recursos, la seva
limitació i la prevalença en la població de certs perfils clínics.
Addicionalment, i des de la perspectiva de la selecció sexual i la
competitivitat, també es pot observar que un perfil o bé l'altre pot ser
avantatjós.
Es
pren en consideració una possible selecció cultural que separaria grups de
poblacions guiades per la força, i d'altres grups per d'altres per altres
característiques, sent, sembla, una obvietat, quina seria la cultura que va
guanyant, tot i que també hi ha entorns psicosocials que poden licitar aquests
perfils en persones que per si tinguin aquesta predisposició.
Es fa
palesa, per tant, aquesta manifestació clínica de la selecció sexual, brutal,
despietada i competitiva, immediata i de curt termini, que estimula la creació
i la destrucció de la vida. El psicòpata integrat o el subjecte no-empàtic, un
depredador en tots els sentits.
Com a
nota addicional, s'indica que la selecció social és filla de la flexibilitat
cognitiva i la neurodiversitat,
elements que s'interrelacionen amb l'auto domesticació, menor dimorfisme i
major neotènia.
S'analitza
que per als no-empàtics el sentit de la vida és el temps, el sexe, els diners i
el poder. El no tenir la capacitat d'estimat, permet prendre dreceres per
aconseguir els objectius propis, i en l'àmbit de competència entre individuals,
marca una diferència a l'hora d'escalar llocs i utilitzar al veí com a mitjà
per aconseguir els objectius propis.
Finalment,
es raona que el fet de ser empàtics ens defineix com a espècie i ens defèn de
les enveges. No hi ha desgràcia humana més gran que la incapacitat d'estimar.
Estimar i empatitzar es tradueix en preocupar-se pel veí i protegir-lo, per
protegir la vida, al grup i en conseqüència a un mateix.
El
consol és conèixer la certesa que realment només hi ha dues coses importants a
la vida:
El
temps i l'amor. Els no-empàtics n'eliminen una: aquella que probablement li dona
sentit a tot plegat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada