El liti i altres fàrmacs estabilitzadors de l'ànim

És curiós el cas que, tot i haver estat utilitzat durant tantes dècades com a medicament psiquiàtric per al tractament dels trastorns de l'ànim, com la depressió major o el trastorn bipolar, encara no estiguin del tot clars els mecanismes d'acció del liti, entre altres fàrmacs estabilitzadors de l'ànim. La raó de base, segons sembla, és que el coneixement de l'etiologia i fisiopatologia d'aquests trastorns és encara escadusser, tot i que lentament, es van desvetllant els mecanismes bioquímics, cel·lulars i moleculars.

Aquests trastorns són clínicament complexes i variables. Són patologies polimorfes amb patrons evolutius crono biològics. És a dir: la seva manifestació no és estàtica i es comporta diferent en diversos períodes evolutius i diferents moments temporals. Per tant, són molt dinàmics i els mecanismes neurobiològics que expliquen els primers símptomes o manifestacions de la malaltia, difereixen d'aquells que n'expliquen la recurrència i que al mateix temps interaccionen amb mecanismes adaptatius. Resulta per tant complex, discriminar els mecanismes fisiopatològics dels sistemes biològics compensatoris per a la restauració.

Una altra de les limitacions en la investigació clínica sobre les bases biològiques dels trastorns anímics és la carència de models animals amb aquesta tipologia de malalties.

És a escala gènica i molecular on es produeixen els principals canvis induïts pels estabilitzadors d'ànim. Comprendre les anormalitats moleculars, els mecanismes cel·lulars involucrats i que la regulació de l'estat d'ànim no es limita als processos sinàptics i als canvis i sensibilitats dels receptors, neurotransmissors i neuromoduladors (neurona postsinàptica, activació de la transcripció gènica i la síntesi de noves proteïnes), significa un progrés en el coneixement dels mecanismes d'acció dels fàrmacs.

Fins fa poc es tenia una visió molt estàtica del cervell, però en l'actualitat, entenem que existeix la possibilitat de regeneració neuronal a més a més de noves connexions sinàptiques. És per això que les patologies cròniques que podríem associar amb l'atròfia d'estructures cerebrals, els estabilitzadors o fàrmacs poden revertir aquests efectes mitjançant la inducció del creixement i proliferació neuronal.

La inspiració per a escriure aquest post té com a origen l'article escrit pel Dr.Daniel Closa al seu blog CentPeus a l'ARA.cat ciència avui 10.09.2019. Aquí l'enllaç a l'article http://ciencia.ara.cat/centpeus/2019/09/10/antidepressius-bateries-i-explosions-estel%c2%b7lars/  amb el títol Antidepressius, bateries i explosions estel·lars