Criosuspensió i Hipotèrmia

"Si paréssim més atenció al nostre voltant a tot allò que ens envolta relacionat amb la ciència, si observéssim més, entendríem que, absolutament tot s'enllaça".
Dr. Daniel Closa

I això és el que he intentat fer a molt petita escala.

Com probablement he explicat infinites vegades, des dels tres anys que soc una fanàtica de la medicina. Des d'aleshores no he parat mai d'observar detingudament com les persones abillades amb bata blanca (superant la meva síndrome) han treballat. La meva primera disfressa va ser la d'infermera i paral·lelament els reis d'orient em van portar el maletí mèdic. Qualsevol programa divulgatiu a la televisió l'he mirat, tot i que encara penjaven les meves cames del sofà estant, i escrits que m'han caigut a les mans de ciència, i sobretot de medicina, me'ls he empassat. Tot s'ha de dir que la mare els col·leccionava. I la meva àvia havia estat llevadora.

Què vull dir amb tot això?.

Doncs que aquesta branca de la ciència m'apassiona tant que intento fer un seguiment exhaustiu de la divulgació i d'alguns/nes doctors/res per les xarxes (si m'ho han permès) i, al seu torn, relaciono les notícies amb els seus escrits o programes divulgatius. I quan es tracta de la coincidència d'un mateix tema vist des de diferents perspectives i ho puc pescar, no us enganyaré: la pell se'm posa de gallina de tot el que n'arribo a gaudir.

Si cerqueu el programa del balcó SERCAT del 29.11.2019 d'uns minuts de ciència amb el Dr. Salvador Macip (massa pocs pel meu gust, aquí ho deixo) sobre la Criosuspensió https://play.cadenaser.com/audio/1575058079891/, l'escolteu, i tot seguit llegiu l'entrada publicada pel Dr. Daniel Closa avui 10/12/2019 al seu blog www.danielclosa.cat "Recuperació contra tot pronòstic" http://danielclosa.cat/centpeus/recuperacio-contra-pronostic/, arran d'una notícia publicada al ccma.cat, veureu on vull anar a parar. Podem fer un encadellat tot extraient informació clau.

Fa anys i panys, una persona es declarava morta pel sol fet de deixar de respirar i el cor de bategar.

Durant el s.XIX i per tal de sortir de dubtes, es col·locaven pinces als mugrons i sangoneres a l'anus, com també situaven miralls sota el nas de manera que podien identificar l'estat en què es trobava una persona. Per aquestes dates es declarava morta tota aquella persona el cor de la qual havia deixat de funcionar i es comprovava amb l'estetoscopi. Si el doctor no podia escoltar el cor durant dos minuts, es podia procedir a l'enterrament. Si no hi havia pols, la persona estava morta i era d'aquesta manera que es fixava "la mort clínica".

Un segle més tard, es demanaren el perquè la gent moria electrocutada. Per aquesta raó es van inventar el desfibril·lador. Va ser a partir d'aquí que van veure que es podia tornar a la vida algú a qui el cor se li havia aturat. I vers els anys cinquanta alguns metges observaren que alguns dels seus pacients, tot i que el cor seguia funcionant, el seu cervell era mort.

S'ha observat que les funcions corporals poden arribar a ser molt febles i gràcies a tots els avenços mèdics tecnològics i medicamentosos, aquestes mateixes situacions es poden revertir.

Actualment hi ha dues maneres de determinar la mort. La primera verificar una aturada irreversible del cor i respiració i la segona determinar la mort encefàlica. Amb aquesta darrera es mantenen les funcions corporals però el cervell ha perdut les funcions de manera irreversible perquè l'estructura de les neurones, queda tan danyada, que en moren moltes i les seves proteïnes es desestructuren més enllà de la seva capacitat d'auto reparació.

Les reaccions químiques que alteren les proteïnes depenen molt de les temperatures. I per tant, en situacions d'hipotèrmia profunda, com s'explica a la nova entrada del blog del Dr. Daniel Closa, les reaccions químiques que indueixen la degradació de les neurones van molt més lentes.

Amb l'exemple que ens facilita el Dr. Salvador Macip, una persona ferida d'un tret o d'una punyalada al cor que el fa parar, clínicament morta, el cervell necessita molt d'oxigen i es tenen entre 3 i 5 minuts per actuar en la reversibilitat, perquè a partir d'aquest temps, és quan el cervell comença a degenerar, com s'ha explicat prèviament, i es mor. Tot i que el cor reiniciï, el dany cerebral és permanent.

Aquest és el cas de l'experiment d'inducció al coma a baixa temperatura (fins a 4 graus) o criosuspensió, (mai congelació perquè en descongelar els cossos que estan fets d'aigua, crearien uns cristalls que destrossarien els teixits conduint a una mort segura). Se substitueix tota la sang injectant líquid salí fred a les venes. Es redueix l'activitat del cervell de manera que no consumeix oxigen i per tant, no es produeixen les reaccions químiques que alteren les proteïnes i danyen irreversiblement les neurones. Tot i que tècnicament es podria dir mort cerebral per la manca de funcionament, el que aquest sistema permet és la seva preservació. D'aquesta manera permet treballar amb èxit durant força temps i després poder revertir el procés.

Ambdós casos, de funcionament semblant, tant el cas d'hipotèrmia que ens explica el Dr. Daniel Closa com del criosuspensió que ens explica el Dr. Salvador Macip fan que les persones puguin i més, podran en un futur, reviure després d'estar en aturada cardíaca moltes hores, gràcies també a la preparació, la bona voluntat, la cooperació dels equips mèdics.

Agrair amb sinceritat la tasca divulgativa diària del Dr.Salvador Macip i el Dr. Daniel Closa

https://www.lavanguardia.com/vida/20170112/413299067176/james-bedford-primer-hombre-criogenizado.html

Una de les càpsules amb el cos de Bedford a les instal·lacions d'Alcor

James Bedford va fer que congeléssin el seu cos amb l'esperança que els avenços de la ciència el ressucitéssin