La Senyora Angelina

               18/07/2017

                         La senyora Angelina va a l'hospital a buscar els resultats de la biòpsia bucal.

                         Un cop arriba al taulell, facilita tota la documentació que sol·licita la jove, que es troba darrere d'aquest. La noia, primer realitza una consulta a l'ordinador i després fa córrer endavant, les carpetes penjants de l'arxiu amb rodes que es troba al seu costat.

                         -Tingui senyora Angelina Mestres- fa ella. I afegeix - em sembla que hauran de repetir-li la biòpsia.

                        La senyora Angelina, mig espantada, li pregunta per què. L'experiència, no va resultar particularment dolorosa - exceptuant l'anestèsia -. Tanmateix fou força desagradable, no només per la preparació que requeria la intervenció -és necessari el vestuari d'un sol ús pel quiròfan- sinó també per l'angúnia que va passar. Tota la cara tapada per teixit sense teixir, mentre mans amb dits experimentats, remenaven sense aturar-se, l'interior de la cavitat bucal.

                        -Sembla ser - prossegueix la mossa - que no es va prendre prou mostra per analitzar.

                        La senyora Angelina, ben enfurismada, engrapa per la bata blanca a un home amb cara de cirurgià, que resultava que travessava la recepció del centre hospitalari, seguit per la comitiva juvenil de bates blanques. La senyora Angelina, sufocada i amb la cara vermella per la indignació, li explica el cas.

                        El del quimono, amb un aire George Clooneià, explica a la senyora Angelina que el cirurgià que la va atendre es troba de vacances. I si vol, que ell mateix, li programa una altra intervenció, però que no sap qui li realitzarà.

                        A la senyora Angelina, tot això que li explica en George Clooney, li sembla fabulós. Tanmateix, ella vol saber el perquè, després de tanta litúrgia al quiròfan, els manca "xixa" per poder realitzar una bona anàlisi. Afegeix que no vol ni pensar, si hagués estat una biòpsia de mama.

                        L'home amb cara de cirurgià, passant-se la mà pels cabells, com si es tractés d'una pinta, crida l'atenció a la senyora Angelina. Li fa memòria que, ella mateixa i per voluntat pròpia, va signar un paper, segons assumia i acceptava qualsevol tipus de risc que en sorgís, durant i posteriorment a la intervenció.

                        La senyora Angelina, bé que ho recorda. Tanmateix, no recorda haver vist al cirurgià que la va intervenir, signant cap paper de compromís. Només li arriba de la memòria, la imatge dels rètols penjats a l'exterior de l'edifici del centre hospitalari.

                         No a les retallades.