Lingüistica cognitiva ? - El llenguatge narcisista.
El llenguatge narcisista.
El món narcisista és força
complex. La seva conducta i comunicació són embolcallats per un idioma
específic, que per comprendre'l requereix pràctica i, sobretot, se n'ha d'estar
més que previngut. El seu desordre tendeix a confondre als altres sobre què és
el que realment està passant al seu voltant.
El seu llenguatge es basa en
una sèrie de paraules que no tenen connexió entre elles dins el context de la
frase o del discurs. No tenen cap sentit com a resposta a una pregunta
específica o bé amb la conversa que s'estava portant a terme. Tanmateix, la
voluntat de fer frases per expressar-se i fer-se entendre hi és. Així i tot, el
seu cervell no és capaç de processar i aplicar de forma correcta de sintaxi
adequada.
Els/les narcisistes ho
utilitzen, entre altres motius, per tal que sembli que han respost a la
pregunta que se'ls formulava. En l'estructura del "Jo parlo, tu
parles", encara que no sàpiguen la resposta. D'aquesta manera diuen
l'última paraula. És com una gran competitivitat: els narcisistes poden convertir
pràcticament tot en una competició. Tot i que no sempre ni en tots els llocs és
d'aquesta manera, hi ha converses que no es porten a terme com la d'un parell
d'adults. És com jugar al ping-pong.
Utilitzen a les persones com
si fossin objectes per tal d'aconseguir els seus objectius. I si cal, les
manegarà per tal de fer el treball brut, com calumniar, assetjar, assetjar i
aïllar. Hi ha dos tipus d'objectes: el que és ingenu i creu cegament en les
mentides del/de la narcisista o bé el/la cínic/a que planeja
treure'n algun tipus de benefici d'aquest mateix. Generalment són família,
amics i coneguts del narcís.
La presa d'una narcisista
patirà dissonància cognitiva. Aquesta terminologia defineix la percepció d'una
incompatibilitat entre dos pensaments simultanis que poden impactar de manera
negativa sobre actituds i comportaments. La víctima pateix una tensió permanent
en el seu cervell per rebre dos missatges a l'hora i que són contradictoris
entre si, caracteritzats per una forta ambigüitat.
Per una banda, la part
emocional del cervell de la víctima, es troba intoxicada per la sobredosi
d'oxitocina imbuïda pel/per la narcisista, amb la tàctica del bombardeig de
l'apreciació, admiració, i com no, en les parelles, el canoneig de l'amor. La
part emocional, diu que el narcís és una persona bona, amable i digna d'amor.
Per una altra banda, una sèrie de fets fan que la víctima pensi racionalment,
que l'està mentint, enganyant, manipulant i inclús humiliant.
Les conseqüències de la
dissonància cognitiva solen ser l'estrès, l'ansietat, la culpa, la ira, la
frustració i/o vergonya. Molts cops, les víctimes acaben enganyant-se a sí mateixos
/ mateixes per deixar de sentir aquesta tensió. Com més gran sigui la inversió
i dedicació en temps i sentiments amb el/la narcisista, la víctima tendirà més
a enganyar-se a sí mateix o mateixa per tal de justificar el comportament del
narcís, i d'aquesta manera poder aturar la dissonància cognitiva. Es generaran,
de forma inconscient, nous pensaments per compensar els que en resulten un
impediment per tal de continuar amb la relació amb el narcisista.
El més segur és que el narcís
torni a contactar per tal que la víctima torni a ser la font de
subministrament. Poden ser setmanes, mesos o fins i tot passats els anys. Els
narcisistes són gent persistent que saben esperar i que poden tenir una enorme
paciència quan es tracta d'aconseguir el que volen. Allò que mai de la vida desvelaran.
La re iniciació del contacte
interromput es trobarà farcit de manipulacions i mentides. Bé amb un missatge
demostrant preocupació, o bé amb un com si aquí no hagués passat res. Una altra
opció pot ser la de la utilització de terceres persones mitjançant la
manipulació. També algun missatge simulant alguna malaltia o bé atac, amb la
finalitat de comprovar fins a quin punt el narcís capta de la víctima que
encara resulta important. Una altra fórmula que poden utilitzar és la d'enviar
missatges erronis, que en un principi anaven dirigits a una altra persona.
Darrere de tots aquests missatges sempre hi ha el mateix: manipulació i mentides
per tornar a reiniciar el contacte interromput. Poden inclús arribar a
contactar per dir que narcís i víctima són ànimes bessones en un munt
d'aspectes, de la mateixa manera que havia dit en un bon principi.
Hi ha un clar patró d'abús
emocional utilitzat pel narcís de manipular a la víctima per fer que aquesta
dubti de la seva pròpia percepció, judici o bé memòria. Aquest fet fa sentir a
la víctima ansietat, confusió i tristesa. Fer veure que no s'entén a la
víctima, negar el que ha dit aquesta, inclús quan uns minuts abans ho havia
dit. Altres aspectes com culpar a la víctima de no escoltar mai, empetitint-la
i dient-li que les seves opinions són ridícules i infantils, intentar aïllar-la
dient-li que creu més en allò que els altres li diuen (siguin família o amics)
que no pas el que el/la narcisista li diu.
Si la víctima pren una mica de
distància i es dedica un temps a observar a l'agressor, no pel que diu sinó pel
que fa a i per com se sent quan aquest està a prop, el seu cos mateix l'avisarà
de què hi ha un perill, en forma d'ansietat, manca de son, sensació de buit,
d'esgotament i ganes de plorar a totes hores. Si aquesta persona és realment un
narcisista, s'està tractant amb algú que està actuant de forma activa contra
teu i intentarà convèncer de tot el contrari i per tots els mitjans.
Com a punt addicional, els
pares o mares narcisistes no veuen els seus fills com a éssers independents que
han de desenvolupar la seva pròpia personalitat. Els veuen com a extensions de
si mateixos, i acaben sent cosificats per satisfer les necessitats emocionals
dels pares. Els fills d'una família narcisista no reben amor sinó més aviat una
tirania disfressada d'aprovació o desaprovació. Si en tenen varis, el
fill/filla predilecta del narcisista serà el seu reflex: serà perfecte, sempre
ho farà tot bé, mai cometrà errors i està predestinat a l'èxit. És un
consentit, protegit i serà defès en tot moment, un tractament especial que
culpa als altres dels seus propis errors, manipular i mentir, sabent que no el
castigarà per aquest comportament sempre que obeeixi i sigui complidor amb els
desitjos del/la narcisista.
El fill al qui el narcisista
té mania, el converteix en l'ovella negra de la família. Qüestiona més el
comportament del narcisista, el contesta i el repta en la seva autoritat. El
narcisista té la idea preconcebuda que aquest fill ho fa tot malament, és
rebel, maleducat i ingrat. Quan el/la narcisista tingui enfrontaments oberts
amb aquesta personeta, intentarà posar a la resta de membres de la família en
contra seva, com si fos l'enemic. El pare o la mare narcisista criticarà,
humiliarà i desaprovarà encara que no hagi fet res malament. Aquest fill és
utilitzat amb la finalitat que el narcisista aboqui la seva vergonya i rabia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada