La meva foto
Rosa Roger
Soc Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques, en Comerç Internacional i estudiant de la UOC de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades. La ferma experiència i el know-how en l'àmbit del Comerç Internacional i el coneixement de diverses llengües, em permet desenvolupar un ampli ventall de tasques de manera eficient i gaudir d'un perfil força adequat per a multinacionals. Participo de manera activa com a Community Manager i agitadora de divulgació cultural amb passió i fort compromís envers la ciència i les lletres.

Lingüistica cognitiva ? - El llenguatge narcisista.


El llenguatge narcisista.

El món narcisista és força complex. La seva conducta i comunicació són embolcallats per un idioma específic, que per comprendre'l requereix pràctica i, sobretot, se n'ha d'estar més que previngut. El seu desordre tendeix a confondre als altres sobre què és el que realment està passant al seu voltant.

El seu llenguatge es basa en una sèrie de paraules que no tenen connexió entre elles dins el context de la frase o del discurs. No tenen cap sentit com a resposta a una pregunta específica o bé amb la conversa que s'estava portant a terme. Tanmateix, la voluntat de fer frases per expressar-se i fer-se entendre hi és. Així i tot, el seu cervell no és capaç de processar i aplicar de forma correcta de sintaxi adequada.

Els/les narcisistes ho utilitzen, entre altres motius, per tal que sembli que han respost a la pregunta que se'ls formulava. En l'estructura del "Jo parlo, tu parles", encara que no sàpiguen la resposta. D'aquesta manera diuen l'última paraula. És com una gran competitivitat: els narcisistes poden convertir pràcticament tot en una competició. Tot i que no sempre ni en tots els llocs és d'aquesta manera, hi ha converses que no es porten a terme com la d'un parell d'adults. És com jugar al ping-pong.

Utilitzen a les persones com si fossin objectes per tal d'aconseguir els seus objectius. I si cal, les manegarà per tal de fer el treball brut, com calumniar, assetjar, assetjar i aïllar. Hi ha dos tipus d'objectes: el que és ingenu i creu cegament en les mentides del/de la narcisista o bé el/la cínic/a que planeja treure'n algun tipus de benefici d'aquest mateix. Generalment són família, amics i coneguts del narcís.

La presa d'una narcisista patirà dissonància cognitiva. Aquesta terminologia defineix la percepció d'una incompatibilitat entre dos pensaments simultanis que poden impactar de manera negativa sobre actituds i comportaments. La víctima pateix una tensió permanent en el seu cervell per rebre dos missatges a l'hora i que són contradictoris entre si, caracteritzats per una forta ambigüitat.

Per una banda, la part emocional del cervell de la víctima, es troba intoxicada per la sobredosi d'oxitocina imbuïda pel/per la narcisista, amb la tàctica del bombardeig de l'apreciació, admiració, i com no, en les parelles, el canoneig de l'amor. La part emocional, diu que el narcís és una persona bona, amable i digna d'amor. Per una altra banda, una sèrie de fets fan que la víctima pensi racionalment, que l'està mentint, enganyant, manipulant i inclús humiliant.

Les conseqüències de la dissonància cognitiva solen ser l'estrès, l'ansietat, la culpa, la ira, la frustració i/o vergonya. Molts cops, les víctimes acaben enganyant-se a sí mateixos / mateixes per deixar de sentir aquesta tensió. Com més gran sigui la inversió i dedicació en temps i sentiments amb el/la narcisista, la víctima tendirà més a enganyar-se a sí mateix o mateixa per tal de justificar el comportament del narcís, i d'aquesta manera poder aturar la dissonància cognitiva. Es generaran, de forma inconscient, nous pensaments per compensar els que en resulten un impediment per tal de continuar amb la relació amb el narcisista.

El més segur és que el narcís torni a contactar per tal que la víctima torni a ser la font de subministrament. Poden ser setmanes, mesos o fins i tot passats els anys. Els narcisistes són gent persistent que saben esperar i que poden tenir una enorme paciència quan es tracta d'aconseguir el que volen. Allò que mai de la vida desvelaran.

La re iniciació del contacte interromput es trobarà farcit de manipulacions i mentides. Bé amb un missatge demostrant preocupació, o bé amb un com si aquí no hagués passat res. Una altra opció pot ser la de la utilització de terceres persones mitjançant la manipulació. També algun missatge simulant alguna malaltia o bé atac, amb la finalitat de comprovar fins a quin punt el narcís capta de la víctima que encara resulta important. Una altra fórmula que poden utilitzar és la d'enviar missatges erronis, que en un principi anaven dirigits a una altra persona. Darrere de tots aquests missatges sempre hi ha el mateix: manipulació i mentides per tornar a reiniciar el contacte interromput. Poden inclús arribar a contactar per dir que narcís i víctima són ànimes bessones en un munt d'aspectes, de la mateixa manera que havia dit en un bon principi.

Hi ha un clar patró d'abús emocional utilitzat pel narcís de manipular a la víctima per fer que aquesta dubti de la seva pròpia percepció, judici o bé memòria. Aquest fet fa sentir a la víctima ansietat, confusió i tristesa. Fer veure que no s'entén a la víctima, negar el que ha dit aquesta, inclús quan uns minuts abans ho havia dit. Altres aspectes com culpar a la víctima de no escoltar mai, empetitint-la i dient-li que les seves opinions són ridícules i infantils, intentar aïllar-la dient-li que creu més en allò que els altres li diuen (siguin família o amics) que no pas el que el/la narcisista li diu.

Si la víctima pren una mica de distància i es dedica un temps a observar a l'agressor, no pel que diu sinó pel que fa a i per com se sent quan aquest està a prop, el seu cos mateix l'avisarà de què hi ha un perill, en forma d'ansietat, manca de son, sensació de buit, d'esgotament i ganes de plorar a totes hores. Si aquesta persona és realment un narcisista, s'està tractant amb algú que està actuant de forma activa contra teu i intentarà convèncer de tot el contrari i per tots els mitjans.

Com a punt addicional, els pares o mares narcisistes no veuen els seus fills com a éssers independents que han de desenvolupar la seva pròpia personalitat. Els veuen com a extensions de si mateixos, i acaben sent cosificats per satisfer les necessitats emocionals dels pares. Els fills d'una família narcisista no reben amor sinó més aviat una tirania disfressada d'aprovació o desaprovació. Si en tenen varis, el fill/filla predilecta del narcisista serà el seu reflex: serà perfecte, sempre ho farà tot bé, mai cometrà errors i està predestinat a l'èxit. És un consentit, protegit i serà defès en tot moment, un tractament especial que culpa als altres dels seus propis errors, manipular i mentir, sabent que no el castigarà per aquest comportament sempre que obeeixi i sigui complidor amb els desitjos del/la narcisista.

El fill al qui el narcisista té mania, el converteix en l'ovella negra de la família. Qüestiona més el comportament del narcisista, el contesta i el repta en la seva autoritat. El narcisista té la idea preconcebuda que aquest fill ho fa tot malament, és rebel, maleducat i ingrat. Quan el/la narcisista tingui enfrontaments oberts amb aquesta personeta, intentarà posar a la resta de membres de la família en contra seva, com si fos l'enemic. El pare o la mare narcisista criticarà, humiliarà i desaprovarà encara que no hagi fet res malament. Aquest fill és utilitzat amb la finalitat que el narcisista aboqui la seva vergonya i rabia.



Comentaris

Entrades populars