Common Law & Equity

Mentre els països continentals europeus van adoptar la pauta jurídica del Roman Law (Dret romà-germànic) i el Canon Law (Dret canònic), les veritables fonts històriques del Dret anglès són el common law i la equity (equitat) tot i que també, d’una manera menys intensa, van beure d’ambdues primeres fonts legals, de la segona vers el 600 quan hi hagué la conversió al cristianisme a Anglaterra. Aquesta es va avançar en l’ordenació jurídica i durant el regnat d’Enric II (1154-1189) es van establir les bases del sistema jurídic anglès gràcies al “Tractatus Legibus et Consuetudinibus Regni Angliae” de Glavill.

The judges (els jutges) són els que van exercir més influència en la creació i sistematització del Dret anglès. El confeccionaven amb les decisions que prenien quan dictaven sentència dins el common law. El judge-made law o Dret judicial o dels jutges, es troba vigent i és més influent que el dret legislat, malgrat la capacitat legislativa del Parlament Britànic. El Dret anglès és casuístic: allò fonamental és el fet precedent, és a dir que les decisions establertes amb anterioritat són aplicades als casos semblants i per tant se les atorga un valor vinculant.

El common law va sorgir i es va desenvolupar dins el context feudal i consuetudinari de la Baixa Edat Mitjana. La monarquia anglesa intentava donar a la comunitat respostes jurídiques als canvis produïts per l’economia urbana de mercat que naixia després de l’autarquia agrícola de l’obscurantisme de l’Alta Edat Mitjana.

Es renuncià a les ordeals (ordalies) o judicis de Deu i al seu lloc van introduir-hi el jurat, una institució democràtica que permetia, a persones sense formació jurídica i que representaven la veu del poble, que tinguessin una participació important en l’administració de justícia. En l’actualitat, aquesta formació continua existint i en un principi va ser molt criticada pels juristes continentals, per als qui no tenia sentit que persones del poble poguessin tenir un paper tan rellevant en tot el procés judicial. Tanmateix i amb el temps, ha estat acceptat per gran part dels països democràtics.

El common law ha anat prenent cos per l’acumulació de resolucions i precedents judicials i no per un fluxe de noves lleis. Els Common Law Courts (tribunals d’aquest dret) resolien els litigis que sorgien d’algun il·licit civil tort (extracontractual) o breach of contract (contractual). La legal remedy (solució jurídica) que oferien els Common Law Courts era quasi sempre la indemnització per damages (danys i perjudicis). Tanmateix quan algun dels litigants no estava d’acord amb la decisió dels jutges, podia dirigir-se al rei, petition the king en súplica o empara, qui es deixava aconsellar pel Lord Chancellor (canceller), l’autoritat eclesiàstica màxima i guardià de la consciència del rei.

Més endavant, aquestes peticions es dirigien directament al Lord Chancellor qui es basava en els principis de conciència i es guiava pels criteris de equity and fairness (equitat i justícia). Aquesta justícia administrada pel Lord o pel Rei se l’anomenà equity (equitat) i és la segona font històrica important del Dret Anglès.

És per aquesta raó que fins al segle XIX a Anglaterra hi va haver dos tipus de tribunals, els Common Law Courts i els Courts of Equity. Inevitablement sorgiren conflictes sobre quin d’ells tenia preeminència sobre l’altre. El rei Jacob I al s. XVII va resoldre que davant qualsevol disputa entre ambdós gestors, havia de prevaldre el d’equitat. A partir d’aleshores, The Court of Chancery o Chancellor, va començar a desenvolupar tot un corpus de doctrina i de jurisprudència que a hores d’ara segueix viu, sobretot dins les lleis que regeixen la ownership (propietat), els wills (testaments), intestacies, intestate successions (successions intestades) i trusts (fideïcomisos).

L’equitat que amb el temps quedà configurada i organitzada amb els seus propis equitable remedies (remeis propis o solucions d’equitat) com injuction (interdicte) o specific performance ( la ordre d’execució específica o compliment estricte del contracte), no és un sistema jurídic en sí sino un conjunt de màximes basades en la justícia i equitat que serveix de recolzament per a la creació de nous remeis o solucions jurídiques.

Amb l’entrada en vigor de les Judicature Acts 1873-75 (lleis de Judicatura) la justícia anglesa es va reorganitzar amb l’establiment de The High Court of Justice encarregat d’administrar la common law i la equity i dins d’aquesta es va crear The Chancery Division

Actualment són els Courts of Law (tribunals ordinaris) els que administren tant la llei com l’equitat, malgrat que aquesta tingui la seva pròpia doctrina i jurisprudència.

The Osgoode Hall Law School Library Blog

El inglés jurídico. Textos y Documentos. Enrique Alcaraz Baró.