La Trobada - Anne Enright

Fa un parell de nits que vaig començar a llegir "La Trobada" d'Anne Enright, traduïda per Nàusica Solà. És un d'aquests llibres que compro al metro, a les paradetes del llibre solidari que s'instal·len als passadissos. Per bons preus, pots trobar autèntiques joies de segona i tercera mà. Ara bé, és un indret on  t'hi has de passar força estona i sobretot, has de permetre't el luxe de ser pocavergonya, això sí, amb ordre i respecte. En aquestes paradetes, si no hi has estat mai, et recomano fervorosament remenar tot el que puguis, des de la primera caixa fins la última, i preguntar i demanar tot el que faci falta. Encara que tocar, mirar i fullejar llibres aconsegueix aïllar-te del món que t'envolta, resulta força complexa el deixar de ser conscient d'estar enmig dels amples passadissos del metro, per on transita tot tipus de gent.

L'escriptora Anne Enright és nascuda a Dublín, capital de país a la que li tinc un sincer afecte, com ja saps. Vaig llegir que és autora de quatre novel·les i dos llibres de relats que han fet que guanyés diversos premis literaris. Amb "La Trobada" va guanyar el premi Man Booker del 2007 i ha estat traduïda a l'escandalosa quantitat de trenta una llengües.

Per l'any del premi, ja ets pots imaginar l'oloreta que fa. I a banda de la sentor dels anys del paper hi va afegit el de la lleixa on hi descansava. Tanmateix, el llibre està nou de trinca, sembla que no l'hagin obert mai i tampoc està subratllat. Una meravella.

És un llibre que probablement l'hauré de tornar a llegir perquè està ple de matisos i petits girs que estic convençuda que alguns d'ells se m'escapen degut a les altes hores de la nit que em poso a llegir.

La novel·la ens parla d'una família que es reuneix a Dublín arrel del suïcidi d'un dels membres, un dels germans d'un total de dotze, arruïnat per l'alcoholisme. La narradora és una de les germanes amb qui tenia una complicitat especial i al llarg de la prosa va rememorant la relació que hi havia entre ells, els vincles existents amb la resta familiar i com el seu propi matrimoni es va desfent. És una narració elegant, directa i plena d'humor.

Primer em feia por avorrir-la a la segona frase perquè sóc anti novel·la dramàtica familiar. Però a la primera plana ja m'hi vaig enganxar al bon ritme, que pren des d'un bon principi, no el deixa anar, i al lector tampoc.

Només et dic, que ja tinc ganes de que s'acabi la tarda, sopar i tornar al llit per continuar llegint.