Els finals no arriben mai de sobte - Salvador Macip


Seré breu, perquè el que se n'havia d'explicar ja ha estat plasmat a diverses ressenyes i no resta cap pas més a fer que llegir el llibre sense més dilació.

Aquí us deixo l'enllaç a la ressenya que he trobat més adient per anar fent boca.

Pel que fa a "Tots els finals no arriben mai de sobte", cada dia en llegeixo un capítol. Més no.

Me'l faig durar com faria durar una presa de xocolata. L'assaboreixo, la xuclo i li vaig donant voltes mentre es va desfent per capes. I és que per la seva lectura, com bé s'esmenta al blog de tumateix-llibres, ben cert és que cert grau de maduresa i profunditat són necessaris, i per tant de reflexió.

I aquí l'autor es mou de nou amb agilitat i destresa.

Fa una incisió quirúrgica magistral i sota el microscopi mostra totes les seves interioritats d'una manera amena però punyent i efectiva que a cada dues frases et fa meditar i alhora t'ajuda a empatitzar.

I és que Macip et pren pel braç i t'acompanya de manera genuïna a interpretar els seus llibres per a altres públics, com l'infantil i el juvenil. Et mostra amb mestria els gèneres i mons de la ciència-ficció, la novel·la negra i el thriller. I quan es posa la bata, el de la ciència.

I com ja expressat, l'autor ha desplegat el seu saber en llibres de temàtiques diferents i comparar-los entre si és absurd.

Tanmateix, tot i que escriu coses ben diferents, Macip és sempre allà, a cada paraula, a cada línia i full. La seva ploma és inconfusible.




Comentaris

  1. Gràcies! M'alegro que hi veig el meu "estil", indepedentment del tipus de llibre. És cert que faig coses molt diferents però també penso que el fons hauria de ser reconeixible.

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per oferir-nos el teu "estil" en aquest ben ampli ventall de tipologies de llibre!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars