Els finals no arriben mai de sobte - Salvador Macip

Seré breu, perquè el que se n'havia d'explicar ja ha estat plasmat a diverses ressenyes i no resta cap pas més a fer que llegir el llibre sense més dilació.

Aquí us deixo l'enllaç a la ressenya que he trobat més adient per anar fent boca.

http://tumateix-llibres.blogspot.com/2019/04/els-finals-no-arriben-mai-de-sobte-de.html

Pel que fa a "Tots els finals no arriben mai de sobte", cada dia en llegeixo un capítol. Més no.

Me'l faig durar com faria durar una presa de xocolata. L'assaboreixo, la xuclo i li vaig donant voltes mentre es va desfent per capes. I és que per la seva lectura, com bé s'esmenta al blog de tumateix-llibres, ben cert és que cert grau de maduresa i profunditat són necessaris, i per tant de reflexió.

I aquí l'autor es mou de nou amb agilitat i destresa.

Fa una incisió quirúrgica magistral i sota el microscopi mostra totes les seves interioritats d'una manera amena però punyent i efectiva que a cada dues frases et fa meditar i alhora t'ajuda a empatitzar.

I és que Macip et pren pel braç i t'acompanya de manera genuïna a interpretar els seus llibres per a altres públics, com l'infantil i el juvenil. Et mostra amb mestria els gèneres i mons de la ciència-ficció, la novel·la negra i el thriller. I quan es posa la bata, el de la ciència.

I com ja expressat, l'autor ha desplegat el seu saber en llibres de temàtiques diferents i comparar-los entre si és absurd.

Tanmateix, tot i que escriu coses ben diferents, Macip és sempre allà, a cada paraula, a cada línia i full. La seva ploma és inconfusible.