The Guardian - Llibres - Frankisstein de Jeanette Winterson
Frankisstein de Jeanette Winterson, és una reanimació
enginyosa de la novel·la de Shelley. Pura ciència i
romanticisme somniador combinen de manera arbitrària en les responsabilitats de
la creació i les possibilitats de la intel·ligència artificial.
Ciència trapella. Un sexbot defectuós sorgeix d'una bossa i diu obscenitats als espectadors divertits en una mena de còctel.
"De fet, Frankenstein era el nom del científic, no el del monstre". Algun altre aclariment literari pedant ha esdevingut tan arrelat, tan freqüentment repetit, fins a assolir l'estatus d'una quasiparòdia? Com sol ser el cas, una veritat massa familiar desdibuixa una de més interessant. En realitat, ni Víctor Frankenstein ni la seva creació reanimada és el monstre "real" – aquest honor pertany al llibre en si mateix. La novel·la de Mary Shelley fa temps que va sobrepassar el seu humil objectiu d'escriure una història de por per animar un estiu suís xop de pluja.
Ciència trapella. Un sexbot defectuós sorgeix d'una bossa i diu obscenitats als espectadors divertits en una mena de còctel.
"De fet, Frankenstein era el nom del científic, no el del monstre". Algun altre aclariment literari pedant ha esdevingut tan arrelat, tan freqüentment repetit, fins a assolir l'estatus d'una quasiparòdia? Com sol ser el cas, una veritat massa familiar desdibuixa una de més interessant. En realitat, ni Víctor Frankenstein ni la seva creació reanimada és el monstre "real" – aquest honor pertany al llibre en si mateix. La novel·la de Mary Shelley fa temps que va sobrepassar el seu humil objectiu d'escriure una història de por per animar un estiu suís xop de pluja.
Aquesta immortalitat artística d'ultratomba és inspiradora i alhora admonitòria
Presa la forma, el producte final de les nostres ments s'escapa de la nostra intenció i assumeix una existència independent. Tot això està molt bé si la teva creació resulta ser una novel·la, però i si és una bomba atòmica o, per prendre un exemple actualment allotjada en la consciència pública, una intel·ligència artificial, una capaç de no solament sobreviure al seu creador, però suplantant-lo totalment?
Les ramificacions controvertides dels avenços tecnològics esdevenen ràpidament una preocupació central en la ficció contemporània britànica. L'any passat, "I Still Dream" ambiciós i inventiu, tractava de la maduració d'un AI mentre creixia d'un simple algoritme comparatiu esdevinguen una pseudo-deïtat omniscient. Murmur, una obra guanyadora d'en Will Eaves, dóna una ullada al progenitor d'AI Alan Turing, utilitzant aspectes de la seva vida per tal de construir una meditació al·lucinatòria de consciència. Turing també té un paper en Machines Like Me d'Ian McEwan, el qual no imagina un futur digital sinó un passat ciborgià contra històric.
El transgènere doctor Ry Shelley es troba amb Victor Stein, que treballa en una "evolució accelerada"; el seu interès en Ry és sexual i filosòfic
La darrera novel·la de Jeanette Winterson, Frankissstein, es fa lloc per ella mateixa en un camp ple a vessar gràcies a un profund i pertinent compromís amb l'hibridisme. Aquí, ciència pura i Romanticisme somniador existeixen en ambdues vessants tensio i harmonia. Encetant, de manera evocativa, amb Shelley component Frankenstein, la novel·la salta amb confiança al present per explicar la història de Ry Shelley, un doctor trans que s'autodescriu com a "híbrid", i que coneix al Victor Stein, un professor conegut que treballa a la vora sagnant de "l'evolució accelerada" a través de "l'autodisseny" de vida. El seu interès en Ry és sexual i de manera distant filosòfica. En el cos post-quirurgic d'en Ry, veu implicacions transhumanes. "Has alineat la teva realitat física amb la teva impressió mental de tu mateix" li diu en Ry. No seria una bona cosa si poguéssim fer tot això?"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada