Ser Mare

                       Ser mare significa acompanyar-los tothora. Tot hi que siguin les onze de la nit, estiguis rebentada de treballar tot el dia, i d'haver de bregar amb tot tipus de persones. En aquests instants, l'únic que desitges és tranquil·litat i silenci. Però aquest manà potser te l'emplaten i te'l serveixen algun altre dia. Avui no toca. El fill sanglota amb desesper, cavalcant damunt l'ansietat i la fòbia que li provoca el dormir fora de casa.

                         Aquest mes, al club, gaudeix d'unes activitats esportives que duren tot el dia, i es queden a dinar al restaurant de les instal·lacions, on els serveixen menjars ben bons, i després tornen a casa a sopar i dormir. Sempre surt saltant i brincant, i a més hi ha força amics de la classe i l'escola en general. Tanmateix, hi ha un dia a la setmana que els proposen acampada dins el mateix recinte, una nit fora de casa en una tenda de campanya. El meu fill s'encalla aquí. Li fa molta il·lusió passar la nit amb els amics, la festa i els jocs nocturns, els contes a la llum de la lluna, però un cop tot això s'ha fos, té por de no adormir-se.

                         Tots els amics a la tenda - diu - s'hauran dormit, uns al damunt dels altres, amb els respectius peluixos (-dic- de ben segur que dins la tenda hi haurà més peluixos que amics), la foscor serà absoluta i el silenci sepulcral.   

                      I penso en l'excepció d'algun cric, cric que potser serveixi o bé per relaxar-lo o bé per excitar-lo encara més.             

  

                      Li explico que si no pot dormir, ja dormirà a la propera nit, però que estic més que convençuda que dormirà com un tronc perquè acabaran rebentats. Aquestes explicacions que no li serveixen de res. Ell té fòbia a no poder dormir aquella nit i està convençut de que per molt rebentat que estigui no servirà de res. Com tampoc servirà de res trobar-se acompanyat dels companys de classe ni tampoc dels seus peluixos, pensa.              

                      Continua sanglotant, i jo continuo pensant com plantejar-ho.    

                     

                      Afegeixo que quedar-se a dormir no és en absolut una obligació i que, si vol quedar-s'hi, perfecte i si no també perfecte. L'altra opció que proposo és que un cop acabi la festa, l'anem a buscar i que dormi a casa. Diu que és quelcom que no es pot fer. Està rotundament prohibit. Continuo dient que l'acampada és per passar-s'ho bé i, si no ha de gaudir, no s'han de fer les coses per patir.          

                     Em diu entre sanglots però ben clar que el problema rau exclusivament en que té por de no poder adormir-se.     

                     Barrino. Barrino i li dic que pot adormir-se. Que a banda de que és una cosa ben natural, com tenir set, tenir gana, fer caca o pipi, que són coses que funcionen soles, és total i absolutament capaç d'adormir-se perquè també funciona sol. Ell és tan capaç com posar-se ell sol els pantalons pel matí, la samarreta, esmorzar, pentinar-se, endreçar les seves coses de manera correcta i fins hi tot dutxar-se sense cap tipus d'ajut!. Si es capaç de fer coses molt més complexes com es demostra a ell mateix, serà més que capaç de adormir-se dins la tenda plena de peluixos amb la resta d'amics. N'estic més que convençuda.    

                     Després d'una hora, ja dorm plàcidament.