Literatura - Bernard Werber - "Les Thanatonautes" et "Les Fourmis"
Fa una
pila d'anys que vaig finalitzar la lectura de "Les Thanatonautes" de Bernard Werber. De fet, i per poder escriure una bona ressenya,
l'hauria de rellegir amb cura. Tinc una pila de llibres, immensa i enquistada, que
he de començar a reduir, perquè al final, cobraran vida i, a banda d'envair-me la llar, em
faran fora. Penso que de moment seria força més convenient rebaixar la pila tan
de la taula com de la tauleta de nit, abans d'embarcar-me en una relectura.
De
totes maneres, és una obra que fa vint-i-cinc anys em va impactar i és encara
que la recordo com una de les millors de gènere indefinit (una barreja
filosòfica i de ciència-ficció) a la qual em vaig lliurar a “ulls clucs” a la seva lectura.
És per aquesta raó que aquí us la recomano ferventment.
Tanmateix,
fa uns mesos vaig adquirir, de segona mà, la trilogia weberiana de “Les
Fourmis”. Vaig pensar que era una bona compra: uns llibres en bon estat d'un
escriptor la novel·la del qual m'havia fet trontollar els propis fonaments.
A
través d'aquesta trilogia, l'autor ens explica que just al nostre costat, als nostres
peus, entre les nostres llars, hi viu una altra civilització: les formigues.
Elles ja vivien a la Terra força abans que nosaltres, més de cent milions d'anys, de manera
que els nostres primers ancestres no van aparèixer fins fa tres milions d'anys.
Elles
han sabut durant tot aquest temps, desenvolupar la seva pròpia tecnologia,
agricultura, arquitectura i política. Però nosaltres les menyspreem, precisament a
causa de la seva petitesa.
Un
savi, el professor Edmond Wells, decideix finalment provocar una trobada. El
diàleg s’inicia tot i les desconfiances i pors. Amb l'aire d'una saga,
escenaris veritablement delirants i amb una complexitat d'un món encara més
extraordinari just al costat nostre, acabem compartint les aventures amb la
formiga 103 683e. La Trilogia de “Les
Fourmis” ens farà descobrir les 3 C que són bàsiques en l’encontre amb
qualsevol civilització estrangera. Tal i com ens indiquen els títols de la
trilogia: El contacte, la confrontació i finalment la cooperació.
Però
més enllà del tema de la descoberta dels insectes sorprenents, Bernard Weber ens invita a una reflexió filosòfica sobre el
lloc que ocupa l'Home a la Terra, sobre la seva capacitat de comprendre tot
allò que li resulta diferent i de comprendre's a si mateix.
Tornant
a l’obra "Les Thanatonautes", els
protagonistes, Michael Pinson i el seu amic Raoul Razorbak, confronten per torns la mort durant la seva infantesa. Més tard,
decideixen retornar junts als desafiaments més valents: aquells reptes a partir de la descoberta del
paradís, del continent dels morts. A la seva disposició tenen la medicina,
certes tècniques d'astronàutica i per sobre de tot la seva motivació.
"Les
Thanatonautes" és veritablement una de les obres literàries més estranyes mai escrites fins
al moment. De fet, intenta entreveure seriosament allò què és el món dels morts, l'únic
espai encara desconegut pels mortals.
És per
això que ens trobem davant d'un llibre filosòfic. Un llibre que exigeix més de
les nostres petites cèl·lules grises que d'altres. Tanmateix ens trobem ben
lluny dels obscurs propòsits de Spinoza relatius a les tres formes de religió i
de la seva relació amb l'Estat.
Werber
s’oblida de les teories de Kant i de Nietzsche que fan empal·lidir als estudiants
i dona pas a la filosofia dels temps moderns, emplenant-la d'aventures emoció, humor
i romanticisme. Des d'una òptica ultracontemporània (la història es desenvolupa en
un futur no llunyà), Werber construeix
una epopeia apassionant. A cada pas efectuat per "Les Thanatonautes" (etimològicament, els navegants de la mort) ens trobem
amb gran quantitat de sorpreses i de reflexions de tots els tipus.
A
banda de tot l’esmentat, l'emoció que allibera tant l'obra com els seus
diferents protagonistes, l'humor werberià i els seus
comentaris absurds, esquincen la narració i fan de la lectura una travessia
interessant i divertida. De nou, Werber transmet el
rol pedagògic a l’hora de fer-nos participar d'un resultat de més de dos anys
de treball de recerca sobre la mort, el misticisme, les religions, i les
creences de tots tipus. Les creences cretes,
jueves, protestants però també les llegendes egípcies, tibetanes, inques, són
evocades i analitzades mentre que Michael i Raoul continuen
avançant pels límits de la terra incògnita.
Werber confessa haver escrit certs passatges en
escriptura automàtica. És per això que la impressió obtinguda per alguns
lectors és que aquests han comprès força més coses que el mateix escriptor.
"Les Thanatonautes" és el llibre
pel qual Werber se li té més estima. L’autor gaudeix d’una gran
capacitat d’imaginació i sap utilitzar els seus coneixements degudament per tal
d’abordar un tema delicat com són les religions. "Les Thanatonautes" venen hàbilment a cridar la nostra atenció, per
reflexions prematures imposades en passat, present i futur. "Les Thanatonautes" és una oda a la imaginació i una descoberta d’un
mateix i de l’altre.
Fonts
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada