Treballar en equip

Cada cop que m'han proposat realitzar qualsevol tasca en grup, pel davant meu m'han passat ballant la dansa de la mort, tot de llibres de gènere d'autoajuda. I és que quan repasso els fatídics corol·laris del manual de "com obtenir uns resultats impecables treballant en equip sense patir un daltabaix" em venen al cap les ulleres d'en Rafael Santandreu.

Durant els quasi vint-i-cinc anys que porto treballant, estudiant, o bé realitzant qualsevol comesa en equip, totes aquelles conductes individuals a prendre envers els altres, els mòbils particulars que han de revertir en el conjunt d'integrants, i el llistat d'arguments existent per obtenir resultats de la més elevada qualitat i disminuir a mínims els possibles errors, tan repetit arreu fins a l'extenuació, en un alguns casos s'esmunyen per la pica.

I és que el fet de coordinar formigues de diferents caus, encaixar correctament les peces d'un trencaclosques multidimensional, aconseguir que els habitants d'una torre de Babel s'entenguin, depredadors i preses s'aliïn, i que tot plegat sigui bidireccional i comú és una tasca d'erudits.

Des que la cultura empresarial i el clima organitzacional va començar a agafar cos a través de l'aplicació de les ciències socials de l'antropologia i l'etnografia com a desenvolupament i estratègia competitiva a les organitzacions, aquestes últimes tenen molt clar que requereixen professionals amb una sèrie de capacitats. Aquests talents es basen principalment en les habilitats de cooperar dins d'un conjunt de persones, on cada una d'elles aporta coneixements especialitzats i en comunió amb la resta, es fa responsable dels objectius comuns. És per aquesta raó que les empreses valoren cada cop més, a banda de la formació de candidats experts en un determinat camp, altres aspectes imprescindibles, per tal que l'associació sigui competitiva dins el mercat.

Les organitzacions no tenen escrúpols a l'hora de suprimir aquelles persones que no compleixin amb una sèrie de requisits tals com implicació, pro activitat, lideratge i una bona gestió d'equips. Només a través del treball grupal, s'aconsegueixen els millors resultats, perquè s'ajunten les aptituds de tots els membres, es potencien els seus esforços, disminueix el temps invertit en les tasques i augmenta l'eficàcia dels resultats.

Tanmateix, un bon equip no es fa d'un dia per un altre.

I és que el pilar bàsic per tal que aquesta estratègia de millora en la competitivitat existeixi és ni més ni menys que el Director de Projecte. En comptades ocasions aquest cap del programa es troba amb la feina feta. És a dir, la de disposar d'uns membres que compleixin tots els requisits per formar un equip adient que arribi a uns objectius preestablerts. De totes maneres, sigui com sigui, el primer que se n'hauria de preocupar aquest directiu és d'assegurar-se una comunicació extrema i eficaç entre els membres de l'equip: la participació, l'actualització i sobretot la transparència són indispensables per arrencar qualsevol projecte.

A partir d'aquest punt indispensable, aquest grup de persones es transformarà en equip a mesura que es vagin creant llaços d'atracció interpersonal, mitjançant el fixat d'una sèrie de normes i aconseguint, a poc a poc, una cohesió que s'expressa a través del companyonia, el suport mutu cosa que implica un augment de confiança i un sentit de pertinença al grup.

Es fomenta, per tant, un bon clima laboral perquè potencia la motivació dels membres i per tant poden tranquil·lament desplegar tot el seu talent i rendiment. La distribució igualitària i una gestió totalment transparent i per tant compartida, fa que els èxits se celebrin en comú, i les errades, es tractin d'arreglar conjuntament.

Tot i que en alguns casos la realitat és força diferent, no és impossible.

Dono fe que he viscut situacions com la descrita, amb membres extremadament diferents entre ells. En la majoria de casos només són necessàries les ganes del conjunt de participants.

No hi ha més secret.